Imaginin una paleta de colors composada per una octava, un flautat, uns baixons i un tapadillo. La llista ara enumerada podria allargar-se encara si s’hi afegeixen tots els registres amb què compta l’orgue de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana que ahir va poder conèixer una dotzena de persones. L’organista Ignacio Ribas va ser l’encarregat d’exposar al grup Els colors de l’orgue de la Massana, en el transcurs de la jornada de portes obertes a l’espai de culte pensada, principalment, per a donar a conèixer l’instrument, que l’any vinent complirà una dècada i va ser construït pel mestre orguener Joaquín Lois, natural de Tordesillas (Valladolid).
 

La proposta s’ha de contextualitzar en el marc del 17è Festival Orgue&nd que Raúl Prieto inaugurava la nit d’aquest mateix dimecres a la plaça de la Vall amb un concert d’Orgue a la fresca i que s’allargarà fins el proper dia 22. El d’ahir va ser el primer ‘Matí de portes obertes’ que l’organització del festival –composada per l’arxipestrat d’Andorra i l’associació d’Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra– va oferir seguint la voluntat de «donar a conèixer els orgues» del país, tal com va explicar el director artístic d’aquesta proposició musical amb caràcter internacional, Ignacio Ribas.

Una exposició oral sobre les característiques així com la història de l’instrument va precedir la interpretació de diverses peces per a la que Ribas va comptar amb la col·laboració dels infants que acompanyaven els seus avis en aquesta diferent visita cultural.
 

L’orgue, que s’erigeix com a «toc festiu» en una església marcada per l’austeritat de l’època barroca amb què «contrasta» pels seus dibuixos, es composa de «dos cossos», el «gran i el petit» que, a la seva vegada, es divideixen en quatre teclats amb què Ribas va demostrar als oients «els diferents colors musicals» que ofereix «la combinació de registres». Unes «propostes sonores» que ofereixen un «so molt directe» amb què el grup que gaudia de l’acte de portes obertes va poder experimentar. Primer, copsant la diferència existent entre escoltar des de la planta de l’església –en què penetra el vent sonor que desprèn la trompeteria de l’orgue donant un «efecte molt envolupant»– o bé escoltant assegut a la vora, de manera que la melodia segueix «omplint», però que es percep diferent.
 

Segon, el públic va ser convidat a  suggerir a l’organista les combinacions de registres que desitjava escoltar, després de ser informat d’aspectes com que, com més es puja en l’escala d’aquests jocs, més agut és el so. O la possibilitat de tocar només activant els «orlos, que funcionen molt bé per a fer solos». O la part preferida pels infants: l’existència d’una petita gàbia a la dreta de tan gran instrument amb què, tot tibant una llengüeta, els nens assistents poden dir que van col·laborar en la interpretació d’un Pange Lingua tot aportant-t’hi els «ocellets». A més de conèixer, és clar, que l’allargament de les notes d’aquesta «peça gregoriana» escrita per Sant Tomàs d’Aquino és el que permet «establir  un diàleg amb els cors» i «afegir altres sonsa la melodia gregoriana». És la «llibertat» amb què compta l’organista, de «canviar de color» i «donar un descans» passant del ventall de possibilitats que ofereix l’orgue major a tocar ela cadereta.
 

 El passeig entre els teclats i els registres es repetirà novament als altres dos orgues amb què compta el Principat i de la mà d’altres artistes. Així, el proper 16 d’agost, Jan Vermeire i Alain Rudder repetiran l’experiència amb l’instrument de l’església de la capital incloent la trompeta a la seva visita. Més tard, i tancant els Matins de portes obertes, el 22 d’agost Aaron Ribas i David Palanca explicaran les Similituds i diferències entre l’Orgue i el Clavecí a l’església d’Escaldes-Engordany. 
 

Abans no es repeteixi una exposició sobre un dels tres orgues amb què compta el país, però, demà, a les 21.30 hores, l’esglèsia parroquial de la Massana torna a ser escenari d’una de les activitats d’Orgue&nd, en aquesta ocasió acollint un duo d’orgue i oboè interpretats per Sàskia Roures i Francisco Gil, respectivament, que se centraran en la figura de Bach. Com a novetat, enguany, a més, una conferència sobre els Mecanismes cerebrals implicats en el control del gest musical, a càrrec del doctor i músic Cédric Meckler. 
 

Un altre doctor sorprenia ahir tot interpretant amb l’orgue una de les peces d’El fantasma de l’opera, com agraint a l’organista la visita. Un gest que, d’altra banda, Ribas insta el públic a tenir: «Vagin a veure l’organista un cop acabi el concert».