• La comunitat andorrana dóna a conèixer la sentència de presó contra els seus líders

Líders espirituals Els set membres Bahai empresonats. Foto: COMUNITAT BAHAI D'ANDORRA

És un grup petit, unes 15 persones a tot el Principat, i poc conegut. La comunitat Bahai d'Andorra viu la seva fe de manera discreta. Ara, però, la sentència de 20 anys de presó per a cadascun dels set líders religiosos de l'Iran ha provocat la reacció dels defensors dels drets humans d'arreu del món i de diferents representants polítics --entre els quals, el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek-- i els Bahai del país han començat a mobilitzar-se per sensibilitzar la població sobre la vulneració dels drets bàsics que han patit aquestes set persones.

De fet, el primer recurs que tenen a l'abast és fer conèixer el cas. L'Iran és el bressol d'aquesta religió, que va néixer el segle XIX, però en aquell país la fe Bahai és considerada una heretgia. Els 350.000 seguidors iranians són oficialment apòstates, ja que el bahaisme és l'única confessió posterior a l'Islam que existeix en aquell país, i la legislació empara els crims contra els seus adeptes.

La sentència contra els líders religiosos es va fer conèixer a començament de mes. Tots set havien estat detinguts el maig del 2008, acusats d'espionatge, danys contra l'Islam i cooperació amb l'Estat d'Israel --cal tenir en compte que la seu central de la religió es troba a Haifa.

El judici es va iniciar el mes de gener d'aquest any, després que els detinguts s'haguessin estat més d'un any i mig a la presó, i tot sembla indicar que va estar ple d'irregularitats. És per aquest motiu que els governs d'Alemanya, Austràlia, el Canadà i França, a més del Parlament Europeu a través del seu president, ja han fet declaracions oficials a favor de l'alliberament dels líders Bahai. Exigeixen que els presoners siguin alliberats sota fiança, que s'anul.li el procés i que l'Iran demostri que el judici va ser just i que complia els estàndards internacionals.

El mateix Buzek, en la declaració oficial emesa l'11 d'agost, descrivia les sentències com "un senyal escandalós i una decepció immensa per a tots aquells que tenien esperances d'una millora de la situació dels drets humans a l'Iran". A més, recordava que "l'Iran s'ha compromès amb els estàndards internacionals i emfatitzo que això inclou també el respecte i la protecció de la llibertat religiosa".

Per a més informació consulti l'edició en paper.