El factor pista no va ser decisiu. El BC MoraBanc Andorra no va poder classificar-se per a la final de la Lliga Catalana ACB en l’edició que l’organitzava a casa. Es nota que encara que hi ha molta feina a fer i que l’equip no acaba d’estar conjuntat. Les individualitats, a l’hora de la veritat, tampoc van funcionar com a recurs. L’ICL Manresa, equip acostumat a patir de veritat, va guanyar (72-77) mostrant més ofici i demostrant que aquesta temporada compta amb una millor plantilla que no pas en anys anteriors.
 

Inaugurava el marcador Shermadini, fent-se espai a la pintura, amb un moviment que prometia respecte als jugadors que s’havia de barallar a la posició, però que no es va tornar a veure. La connexió de Nacho Martín amb Antetokounpo també es va veure en un primer moment, amb el grec realitzant una esmaixada espectacular. Però a la segona que van intentar-ho no van tenir èxit. Els manresans aconseguien capgirar el resultat, però el desencert era general i els dos equips tenien problemes per anotar. Jelinek va donar dinamisme en atac, ja que Albicy a més de carregar-se de faltes personals se’l veia massa revolucionat. El primer quart finalitzava 19-17.
 

Burjanadze estava millor a la pintura que no pas el seu compatriota. Estirant els braços aconseguia un rebot ofensiu per anotar. Una cistella d’Stevic permetia posar-se set punts a sobre, però a partir d’aquí la punteria i el cap en facetes d’atac va mancar per part andorrana. Aquest fet el van aprofitar bé els del Bages, amb un Andric poderós i un Costa que estava endollat, demostrant-ho després d’una antiesportiva de Colom. En defensa el MoraBanc no estava bé. Els centímetres de Shermadini i Burjanadze no servien, perquè no tancaven el rebot i d’això se n’aprofitava Belemene, atrapant pilotes i permetent a l’ICL tenir segones opcions de tir. El parcial dels visitants era de 0-9, amb els punts de Trapani, que posava els catalans dos per sobre (26-28). Passaven els minuts i el desencert es repetia, el que no permetia que hi hagués fluïdesa. Navarro, amb dos tirs lliures, per fi aconseguia trencar la dinàmica. Suggs, amb cinc punts consecutius, permetia fer forat. Shermadini assolia tot just la seva segona cistella i quan semblava que s’acabaria el quart, Costa feia a la desesperada un darrer llançament des del ben mig de la pista per fer entrar l’esfèrica neta dins la cistella.
 

Endollats de sortida / Antetokounpo  no estava fi i perdia la pilota només treure del mig de la pista. Però aquesta no va ser la tònica i el MoraBanc va tenir uns minuts destacats per donar la volta al marcador. La velocitat d’Albicy aquest cop sí que va ser positiva. El parcial de 7-0 de sortida, en només dos minuts exactes, posava les coses de cara. Amb contraatacs per robatori de pilota arribaven els punts. Nacho Martín tenia el canell calent, però els seus companys no l’acompanyaven en aquesta estadística. Una cistella de Shermadini i un triple de Walker permetien marxar al darrer quart amb avantatge (54-51).
 

Intercanvi de cistelles d’inici i una esmaixada de Walker culminant un contraatac que concedia marxar de sis. Però llavors va sorgir l’ofici dels manresans, que van saber llegir molt millor l’enfrontament i mantenir la serenitat i l’encert quan tocava. Auda, màxim anotador del matx amb 20 punts, va ser una figura decisiva pel desenvolupament final. Un triple de Suggs a 2.38 minuts per al final posava l’empat a 65. I després de dos tirs lliures de Jelinek tornava a anotar des de més enllà de la línia dels 6,75 metres. L’acumulació de personals feia que per una banda i l’altra fos extremadament important encertat des dels tirs lliures. I tots dos conjunts van saber-ho fer. Auda, tot sol, tornava a posar per sobre els catalans, que ja no van permetre que el marcador es capgirés.
 

Era el moment de no fallar o el partit s’escapava. Auda no ho feia des de la línia de tirs lliures. Amb un triple es podia empatar, però els manresans no ho van permetre. Albicy, massa irregular l’estona que va ser en pista, va errar els dos llançaments a falta de vuit segons pel final, però en la lluita pel rebot la pilota va ser pels andorrans, que servia de banda. Calia encistellar de tres sense patir una falta, i Schreiner va tenir l’oportunitat des d’un lateral, però la pilota no tocava ni cistella i Shermadini cometia personal. El matx estava perdut. Quedaven només 1,8 segons i el públic ho va entendre, aixecant-se de les seves localitats i marxant. Cvetkovic anotava els dos tirs lliures de què gaudia. 
 

L’any que jugava el torneig a casa, el MoraBanc no va poder colar-se en la seva tercera final consecutiva. El Manresa es mesura avui (21.00 hores) pel títol amb l’FC Barcelona Lassa.

 

La decepció era evident per no poder optar al títol per primer cop des de que l’equip és a l’ACB, però «intentarem que aquest partit ens serveixi, ens dóna molta informació» de cara a l’inici de la Lliga Endesa. Aquesta «és una derrota que no ens agrada però ens ajudarà a preparar-nos millor». Al llarg del matx «s’ha notat la tensió, les ganes d’agradar de molts dels jugadors nous» i a l’hora de controlar al rival el MoraBanc no va estar fi: «L’equip té actitud i ganes. Ha estat una mica tensionat sobretot en el joc d’atac, prova d’això són les 9 pèrdues del primer quart, moltes d’elles innecessàries».