Es parla molt de l'euro i Europa aquests dies, i s'utilitza Grècia preferentment com a exemple de discurs apocalíptic.

Precisament per això vull utilitzar el pensament d'un dels clàssics més significants per intentar buscar la llum dins de la foscor premeditadament organitzada, a escala nacional i internacional.

Tucídides manifestava que quan les paraules perden el seu significat actual, quan es deterioren premeditadament per obligar-les a dir el que interessa a cadascú en concret dins de l'espai públic, desapareix el fonament sobre el qual es van construir, que no és altra cosa que un lloc comú conegut i acceptat per tots i sustentat per la convivència. És el que ara no passa.

Europa es troba a totes los boques, però no com a unitat de projecció global, sinó com a baluard d'interessos nacionals. Això ho entenen molt bé les agències de valoració i per ajudar el dòlar porten una creuada per afeblir l'euro, intentant dividir però no pas sumar.

En àmbit nostre passa el mateix en voler plantejar els nostres problemes domèstics. Hem de ser conscients del que som, però també que només existirem de veritat si ens integrem en la mesura de les nostres possibilitats, perquè això farà possible una millora de la nostra economia, la qual necessita d'injeccions positives actualment i d'una projecció de la mateixa. Obligar aquesta realitat
...

 [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.