PUBLICITAT

Andorra la Vella

La Fiscalia retira l’acusació per falta de proves contra el jurista del banc andorrà

Els nebots del milionari no declaren i l’actuació d’ofici se’n va en orris

Per Iván Moure

La sala de judicis del Tribunal de Corts, a la Batllia.
La sala de judicis del Tribunal de Corts, a la Batllia. | TONY LARA
El segon dia i últim del judici a un excap de l’assessoria jurídica d’un banc andorrà, va deixar la causa definitivament resolta. La Fiscalia va decidir retirar l’acusació contra ell per apropiació indeguda, administració deslleial i violació del secret professional perquè no s’ha pogut demostrar res. 
 
Per posar-nos en situació, aquesta història consisteix a un exagent de borsa de Castelló, Enrique Ulldemolins, que residia a Madrid i que va crear una Fundació a Panamà amb un compte associat a una entitat financera del Principat, a la qual hi va dipositar tota la seva fortuna: 60 milions d’euros. A partir d’aquest guió es genera la guerra pels diners amb la inestimable entrada en acció dels nebots polítics d’Ulldemolins i una sèrie d’esdeveniments –detallats en la cronologia adjunta– ple de versions contradictòries que proporcionen al cas un toc més digne de Hollywod que de la vida real.
 
El fet és que ahir van anar a declarar més testimonis al Tribunal de Corts, entre ells el ministre Saboya, però cap d’ells va ajudar a treure a la llum una demostració ferma. Bàsicament perquè igual que ahir, la majoria dels testimonis portaven l’etiqueta d’actors secundaris amb una transcendència insuficient. No van passar per l’estrada dos dels actors principals: els nebots polítics, que en el seu dia –principis del 2012– van querellar-se contra el banc per no fer cas a les demandes de traspàs dels diners a una altra entitat i de la seva inclusió dins el consell substitutiu, a l’hora que van rebre una altra del mossèn Ramon pel mateix però a la inversa: haver coaccionat Ulldemolins per entrar al consell i poder governar els diners.
 
No declaren per l’acord civil? / Aquell encreuament de querelles es va resoldre al cap d’un any de manera amistosa, bàsicament perquè el multimilionari va morir i les dues parts van arribar a una entesa civil que no s’ha explicat, però que tampoc té gaire a veure. És el que té que la justícia actuï d’ofici. Un dels testimonis, exconseller del banc, va insinuar que no declaren perquè ja hi ha un acord entre les dues parts: «Tenen els diners, que és el que volien, i ja no volen saber res d’aquest plet». El que sí va deixar clar també és que arribar a una entesa «no vol dir que estem d’acord amb el que van fer», va parlar en nom de l’entitat financera, «sinó tot el contrari: continuarem defensant el client». 
 
D’aquí que al tràmit de conclusions, el fiscal va tirar la tovallola, impotent, per retirar l’acusació al jurista «per falta de proves». 
 
Els arguments / D’una banda va argumentar: «Quan Ulldemolins estava en vida, ell decidia. Ara que no hi és, ho fan els seus nebots però no han comparegut i tan sols existeix una carta que parlen d’un excés de zel del banc i d’un malentès». També va lamentar l’absència del notari que signava les cartes amb els canvis i la d’un metge que podia aclarir si Ulldemolins patia demència quan signava dites cartes.
 
Sobre els que sí que s’han presentat com a testimonis, va deixar anar que no tots ells van col·laborar per trobar la veritat: «El mossèn sí que va explicar que el banc l’havia ajudat a Castelló [al judici contra els nebots]. Aquí no recorda ni sap res(...). Amb el seu advocat corroboro que no va rebre la carta amb els números de comptes però ha estat confús, perquè sap tot el contingut sense haver-la tingut (...)». Una carta a la qual, per cert, el banc té la sospita que s’havia falsificat la signatura perquè és diferent a les anteriors, d’aquí que  no fessin cas a les demandes per carta i demanessin veure el client. «I Cejudo [el secretari personal d’Ulldemolins] ha estat el més clar».
 
De l’altra banda, el fiscal va desgranar el fracàs per demostrar les tres acusacions fetes al jurista del banc, per les quals es demanaven tres anys de presó, cinc d’inhabilitació professional i una multa de 50.000 euros. No hi ha apropiació indeguda ni administració deslleial perquè «no va ser l’única persona dins de tot el procés que decidia les accions del banc». De fet, destaca que quan els nebots el denuncien ell es desvincula del cas i per tant no és ell qui decideix si s’entreguen els diners a l’altra entitat financera.
 
Sobre la violació del secret bancari, basat en la documentació que el banc va facilitar al mossèn per tirar endavant la seva querella, el fiscal va admetre que si l’advocat que va contractar –que va ser un dels testimonis d’ahir– diu que l’informe era incomplert perquè faltaven papers amb contingut de secret bancari, tampoc hi ha res a dir tot i estranyar-se de què sabés tot el que hi posava, segons va admetre el propi banc. 
 
Així que el culebrot que va néixer el 2003 amb la creació de la Fundació i el clímax de la guerra, entre el 2009 i el 2013 quan va morir Ulldemolins, acaba aquí. Sense el multimilionari, sense mossèn, sense el banc que havia gestionat durant més d’una dècada els diners i sense la fundació, que ja està dissolta des del 2015. Així doncs, tampoc queda res la voluntat d’Ulldemolins d’utilitzar els seus diners per ajudar els nens necessitats de l’Aina i de Castelló. D’això tan sols queden els nebots i els 60 milions (o el que quedi d’ells).


CRONOLOGIA DE LA FUNDACIÓ

FINALS DEL 2003: Creació de la fundació Totmon.
 
JUNY DE 2009: Ulldemolins es reuneix amb el banc per deixar clar que queda prohibit que ningú modifiqui res de la fundació, creada al 2003.
 
18 d’AGOST DEL 2009: Reunió entre el banc, Ulldemolins, la seva germana i un nebot polític. S’hi redacten dues cartes: una per incloure els nens de Castelló com beneficiaris dels actes benèfics de la fundació, i una segona per especificar el substitut al consell per si falta la seva germana. 
 
SETEMBRE DEL 2009: El banc rep una carta signada davant notari per demanar canvis al consell substitutori i incloure els dos nebots polítics.
 
PRINCIPIS DEL 2011: Els nebots polítics van a Panamà a canviar el consell substitutori davant la negativa del banc.
 
FEBRER DEL 2012: El mossèn es querella amb els nebots i aquests, amb el banc.
 
NOVEMBRE DEL 2013: Mor Ulldemolins i les dues parts resolen el cas per la via civil.
 
PRINCIPIS DEL 2015: Dissolució de la fundació.

Comenta aquest article

PUBLICITAT