L’esborrany de la nova llei de relacions laborals elaborat pel Grup Parlamentari Demòcrata que regula, entre d’altres novetats, el dret a vaga, estableix que els serveis mínims i els assalariats que els han de dur a terme hauran de ser pactats entre l’empresari o els empresaris concernits i el comitè de vaga –format per representants dels assalariats– garantint sempre «la realització dels serveis i els treballs de manteniment necessaris per a la represa normal de les activitats quan finalitzi la vaga». En cas, però, que quedin dos dies hàbils per a l’inici de la vaga i que empresa i empleats no hagin arribat a una decisió pactada «correspon a l’empresari o els empresaris concernits la designació de les funcions i els assalariats assenyalats».
 

Si s’arribés a aquesta situació i els empleats no estiguessin d’acord amb la decisió imposada per l’empresa, el comitè de vaga podria impugna la designació davant el ministeri competent en matèria de treball «que ha de dictar una resolució motivada en un termini d’un dia hàbil». Al mateix temps, aquesta resolució «és susceptible de recurs, en els termes que estableix el Codi de l’Administració, però la interposició de recurs no en suspèn l’execució immediata». Finalment, l’article 15 del text legislatiu, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, estableix que «sempre que sigui possible, els serveis i els treballs de manteniment han de ser desenvolupats per assalariats que optin per exercir el seu dret de treballar durant la vaga».
 

En cas que els empleats que realitzin la vaga treballin en serveis essencials serà el Govern qui adoptarà els acords necessaris per conciliar en cada cas l’exercici del dret. S’entén per serveis essencials «els serveis el manteniment dels quals sigui necessari per garantir el contingut essencial dels drets a al vida, a la integritat física i la protecció de la salut, a la llibertat i la seguretat, a la comunicació, a l’educació i a la tutela judicial efectiva, i la lliure circulació i la llibertat d’informació». 

 

Les garanties per al treballador / L’esborrany de llei també inclou un parell d’apartats que parlen de la «protecció» dels treballadors i els «efectes» que podria ocasionar que no es respectés el dret a vaga. Així, pel que fa ala protecció, la proposa prohibeix als empresaris contractar un altre treballador per substituir els assalariats que decideixin exercir el seu dret. Així mateix, resta prohibit també reemplaçar l’assalariat que està fent vaga per un altre treballador que desenvolupi una activitat en un centre de treball diferent a l’afectat, en els supòsits d’empreses que comptin amb més d’un centre de treball. Finalment, també s’impedeix que rellevin l’interessat per un altre empleat que pertanyi a una categoria professional diferent. Així, s’estableix que només es podrà substituir l’assalariat que fa vaga que «tenint l’obligació de realitzar els serveis o els treballs de manteniment acordats [serveis mínims] que garanteixin la represa normal de l’activitat un cop acabada la vaga, no els realitzin». 
 

Quant als efectes, la llei deixa clar que «l’exercici del dret de vaga no extingeix la relació laboral, sinó que en comporta únicament la suspensió en relació amb la prestació del treball i el pagament del salari mentre l’assalariat no s’hagi reincorporat de forma efectiva al treball». Així, l’exercici del dret a vaga només podrà comportar sanció o comiat de l’assalariat si comet alguna de les faltes que ho motivin com ara no complir els serveis mínims si així correspon, ocupar el centre de treball mentre duri la vaga. També serà considerat una falta molt greu realitzar una vaga de caràcter estricament polític i de solidaritat, «llevat que afectin l’interès professional dels assalariats», així com les vagues que pretenguin l’alteració d’allò pactat en un acord o un conveni col·lectiu vigent o aquelles que «ocasionin un dany greu, intencionat i desproporcionat a l’empresa». 
 

En cas d’un comiat declarat per la jurisdicció competent com un acte de discriminació per raó de l’exercici del dret de vaga, «l’assalariat pot optar per la indemnització que correspongui» o bé «exigir el reintegrament a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que fixa la jurisdicció competent».


No del Govern a augmentar l’ajut públic per als sindicats