El gol de Zsalai al minut 88 de l’Hongria-Andorra del novembre passat que arrodonia la derrota per va ser l’última vegada que la tricolor perdia i alhora encaixava un gol. Des de llavors, com ja se sap, el combinat que dirigeix Koldo Álvarez acumula la seva millor ratxa de resultats de la història el dia que Ildefons Lima igualava Sonejee com a jugador amb més internacionalitats (106), el dia que Ayala deia adéu a 15 anys defensant la tricolor, però també el dia que es mantenia la porteria a zero per tercera vegada consecutiva. 0-2 contra San Marino, 0-0 davant les illes Fèroe i l’històric 1-0 contra Hongria. Un total de 182 minuts amb la porteria a zero.
 

Curiosament, en aquests tres partits, s’ha produït una transició a la porteria. Ferran Pol va jugar el primer i José Antonio, els altres dos. En el darrer any s’estan repartint els minuts i no hi ha un clar titular. «Hi ha una competència molt forta que fa que tots dos estiguin donant el màxim. Així guanyem tots», va assegurar ahir el seleccionador, conscient de que per a ell, ara mateix, és tot un misteri saber qui perllongarà la ratxa en el pròxim enfrontament, el 31 d’agost vinent a Suïssa.

 

Xus rubio, Ilde lima i Llovera fixes / La línia defensiva gairebé no ha patit canvis, ja que en els tres partits han jugat Xus Rubio per la dreta, Ilde i Llovera com a parella de central, i a l’esquerra han actuat tant Marc Garcia com Moisés. Així que la metamorfosi que ha patit la tricolor s’explica, segons Koldo Álvarez, amb què «ens vèiem en una bona línia». Per al seleccionador, San Marino va ser un punt d’inflexió. «Veníem de donar la cara a Portugal en un partit al qual va tocar patir molt, de posar en problemes Letònia i Suïssa. Així que guanyar 2-0 ens va donar confiança, va donar sentit al que fem, perquè el partit contra Hongria és tan bo com d’altres anteriors, l’únic que ha canviat és que hem après de les errades, hem perfeccionat la feina que fèiem i amb aquell resultat tot té més credibilitat».
 

El cert és que la pilota aturada ha adquirit una altra dimensió. En aquest aspecte s’ha aconseguit reduir al mínim el perill del rival i donar una enorme sensació de perill en les d’atac, tirant de la brillant pissarra d’Igor Labaien. Koldo apunta que «tot es fa com abans» però que ara «tothom té les coses més clares». Assimilades. Cadascú coneix el seu rol i això ajuda a augmentar l’efectivitat. Malgrat tot, el seleccionador va alertar: «En això també tenen molt a veure les ratxes i la sort. Que duri, perquè ho estem fent per treure’s el barret».
 

A tir el rècord de cinc punts / Amb quatre punts, a un està el rècord de punts en una fase de classificació, aconseguit al Premundial del 2006 amb una victòria, la primera de la història contra Macedònia, i dos empats, de nou amb el combinat balcànic i un 0-0 amb la Finlàndia se Sammi Hyppia. La diferència d’èpoques, però, és que llavors hi havien jugadors de pes com els germans Lima, Justo Ruiz, el propi Koldo, Fernando Silva, Ayala o Sonejee, tots ells en plena maduresa i actualment el grups no supera els 24 anys. Alàez, Àlex Martínez, Rebés, Moisés, Xus Rubio i Llovera representen el present i també un futur més que prometedor. «Els joves ara arriben més preparats. Pugen a l’absoluta amb una gran formació internacional, rodatge i amb un sistema de joc ja assimilat perquè totes les seleccions juguem amb el mateix estil».
 

Després d’un dolcíssim cap de setmana, Koldo ja ha passat pàgina. Recorda que no es pot viure del passat i que el pròxim objectiu és «millorar a domicili». Espera Suïssa.


La sub-21 també dona una alegria a Letònia