La Policia investiga al voltant de 150 casos relacionats amb el blanqueig de diners, segons va explicar ahir el comissari Benjamí Rascagneres, director de l’àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal. Rascagneres va argumentar que això es deu al fet que les investigacions són molt complexes i, sovint, necessiten molts anys per a resoldre-les. Una de les complicacions principals és que els assumptes de blanqueig de diners sempre venen donats com a un delicte subjacent, és a dir, que els diners provenen d’un altre delicte o una activitat il·lícita. En aquest context, Rascagneres va matisar que les principals infraccions que comporten el blanqueig de diners són el tràfic de drogues o d’armes i, per tant, provenen del crim organitzat. A més, normalment, aquests delictes es cometen en altres països i a Andorra és on es produeix el blanqueig. «Has de trobat el vincle amb delicte», va exposar l’oficial Jaume Antich, cap de la Unitat d’Investigació Criminal Especialitzada 2. A més, va exposar Rascagneres, com que el delicte principal es perpetra fora del Principat, això comporta que es requereixi una cooperació internacional. «Això alenteix molt el procés», va dir Antich.

 

La importància del decomís / Rascagneres va defensar que la principal acció que es fa per combatre el blanqueig de diners és confiscar els diners del delinqüent. «A ells els hi és igual si els hi decomisses un immoble o una partida de droga, perquè en produiran una altra perquè és barat. On els fas més mal és als diners», va subratllar Rascagneres. El 2015, el darrer any que hi ha xifres, les autoritats andorranes van resoldre 16 casos relacionats amb el blanqueig de diners, a través dels quals van decomissar 71 milions d’euros. És la xifra més elevada dels darrers cinc anys, exceptuant el 2012. Aquell any es van resoldre 26 assumptes per aquest delicte i es van confiscar 197 milions d’euros. Segons va explicar Antich, a aquesta elevada quantia hi contribueix que es va resoldre un cas relacionat amb l’empresa estatal de petroli i energia de Veneçuela. A banda de diners, però, també es requisen immobles i automòbils. En els darrers cinc anys, el 2011 és quan es van confiscar més vehicles, un total de 23. 

D’altra banda, els policies van detallar que per les principals vies per les quals es detecten els casos de blanqueig de diners és perquè hi ha una denúncia particular. «Això passa poques vegades», va ressaltar Rascagneres. Una altra situació és que un cos estranger demana que s’investigui un cas al Principat a través de la comissió rogatòria.

Finalment, també pot ser que la inspecció s’iniciï per una alerta de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand), que té com a missió tant impulsar com coordinar mesures per prevenir el blanqueig de diners i el terrorisme. 
 

Tot plegat, les investigacions generen una infinitat de documents que els policies llegeixen i analitzen detalladament. «El 90 o 95% de la feina d’aquest cos és al despatx», va assegurar Rascagneres. També, però, fan vigilàncies al carrer, detencions o intervencions a xalets. Aquest, per exemple, és el cas d’una operació que es va dur amb la policia francesa al novembre del 2016 per desactivar la web de descàrrega il·legal Zone Telechargement.

 

Canvi de normativa / Tant Rascagneres com Antich també van explicar que Andorra ha anat adaptant la seva legislació per fer front als delictes de blanqueig de diners. El 1990 només es combatien aquells que procedien terrorisme, tràfic d’armes o drogues, proxenetisme i segrests. Ara, es combaten tots els delictes que propicien el blanqueig, menys els fiscals, que no estan tipificats en el Codi Penal andorrà. Ara bé, els dos policies van explicar que això canviarà quan entri en vigència el nou reglament, que es votarà el dijous al Consell General. 

Rascagneres també va destacar que Andorra s’ha dotat de noves eines per combatre el blanqueig de diners com pot ser l’intercanvi automàtic d’informació o la Uifand, que va néixer el 2001. «Els últims anys s’ha posat l’accent en combatre aquest delicte mitjançant la instauració de diverses eines jurídiques i institucionals i s’ha de destacar la labor de la Uifand», va sentenciar Rascagneres.