Tradició i humor a Sant Julià de Lòria
Joves lauredians vestits de dona i amb unes mamelles ben pronunciades van fer riure al públic assistent
La festa major de Sant Julià de Lòria va viure ahir el punt culminant dels actes tradicionals, amb la Passa i el ball Cerdà al matí, i l’actuació de l’Esbart Laurèdia i dels gegants i gegantons a la tarda. D’aquesta manera, a partir de les sis de la tarda a la plaça Major s’hi van aplegar centenars de persones per veure des de primera fila els 12 balls que l’esbart va preparar per la festa major d’enguany. Des de la Jota de Dolores, a la moixiganga fins al ball de la civada i passant per balls de nova creació com el de l’Escudella o Una altra ronda. L’acte també va comptar amb el grup de bastoners, així com el popular ball de la Dama Blanca i el Rei Moro que van interpretar els gegants, i el ball dels gegantons Julià i Canòlich.
La part tradicional de la festa major laurediana va tenir com a punt àlgid i còmic la interpretació del ball de Senyores, una dansa que s’ha estrenat enguany, i que barreja la part més tradicional i hi afegeix grans dosis de carnaval. Joves lauredians vestits de dona i amb unes mamelles ben pronunciades, van fer riure al públic assistent a la plaça. Però quan semblava que ja havien acabat el ball, van decidir treure a ballar al centre de la plaça les autoritats destacades que estaven a primera fila. Malgrat que alguns representants van declinar la invitació, els més atrevits es van deixat portar pels joves transvestits. Des del conseller de Cultura, Josep Roig, o el mossèn Pepe Chisvert, fins al ministre d’Economia, Gilbert Saboya, que va acabar amb la cara entre les mamelles postisses del jove ballarí. «Els membres del Govern som més atrevits», va bromejar Saboya, informa l’ANA.
Tornant a la part més tradicional, l’acte va culminar amb el ball de la Marratxa, una dansa que representa la unió d’Andorra, amb dos balladors com a coprínceps i sis dansaires representant les antigues sis parròquies. Posteriorment, es va fer una ballada de sardanes amb la cobla Vents de Riella i s’hi va interpretar la sardana Dansaires d’Andorra, composada pel lauredià Daniel Areny l’any 1971. Roig va indicar, abans de la celebració dels balls, que la festa ha rebut una «molt bona afluència de públic durant totes les activitats i l’estrella d’enguany ha estat, sens dubte, el tobogan d’aigua». El conseller de Cultura també va explicar que el poder d’atracció que té la festa és molt gran, i per això «els establiments hotelers i de restauració es veuen afectats positivament». H
La part tradicional de la festa major laurediana va tenir com a punt àlgid i còmic la interpretació del ball de Senyores, una dansa que s’ha estrenat enguany, i que barreja la part més tradicional i hi afegeix grans dosis de carnaval. Joves lauredians vestits de dona i amb unes mamelles ben pronunciades, van fer riure al públic assistent a la plaça. Però quan semblava que ja havien acabat el ball, van decidir treure a ballar al centre de la plaça les autoritats destacades que estaven a primera fila. Malgrat que alguns representants van declinar la invitació, els més atrevits es van deixat portar pels joves transvestits. Des del conseller de Cultura, Josep Roig, o el mossèn Pepe Chisvert, fins al ministre d’Economia, Gilbert Saboya, que va acabar amb la cara entre les mamelles postisses del jove ballarí. «Els membres del Govern som més atrevits», va bromejar Saboya, informa l’ANA.
Tornant a la part més tradicional, l’acte va culminar amb el ball de la Marratxa, una dansa que representa la unió d’Andorra, amb dos balladors com a coprínceps i sis dansaires representant les antigues sis parròquies. Posteriorment, es va fer una ballada de sardanes amb la cobla Vents de Riella i s’hi va interpretar la sardana Dansaires d’Andorra, composada pel lauredià Daniel Areny l’any 1971. Roig va indicar, abans de la celebració dels balls, que la festa ha rebut una «molt bona afluència de públic durant totes les activitats i l’estrella d’enguany ha estat, sens dubte, el tobogan d’aigua». El conseller de Cultura també va explicar que el poder d’atracció que té la festa és molt gran, i per això «els establiments hotelers i de restauració es veuen afectats positivament». H