Andorra la Vella
El Tribunal de Corts extradeix a França un resident portuguès per contraban de tabac
La policia francesa el reclama per haver venut tabac a un duaner gal, que va ser detingut el març
El Tribunal de Corts va donar ahir llum verd perquè s’extradeixi un resident portuguès a França que, presumptament, estaria vinculat en un cas de contraban de tabac. Es dona la circumstància que l’acusat, de 32 anys i resident al Pas de la Casa, tindria relació amb el duaner francès que treballava a la frontera entre els dos països i que va ser detingut el mes de març per introduir tabac a França. El portuguès seria la persona que li hauria venut el tabac.
El resident no ha estat condemnat a França, però les autoritats gal·les en demana l’extradició per tal de jutjar-lo allà. De moment, el Tribunal de Corts n’ha ordenat l’extradició i mentre aquesta no sigui efectiva ha dictaminat que l’home ingressi al centre penitenciari de la Comella com a mesura provisional. Per això, ahir mateix la Policia el va traslladar a la presó, una vegada va acabar el judici.
Ara el seu advocat té un període de 15 dies per recórrer el cas al Tribunal Superior. Si aquest no li dona la raó, llavors la justícia francesa té un període de 30 dies per reclamar-ne l’extradició. A més, la defensa també pot elevar el cas fins al Tribunal Constitucional. Així doncs, es desconeix el període que l’home pot estar ingressat a la presó amb aquesta mesura cautelar.
Els fets / En concret, França reclama l’extradició del portuguès per un delicte de contraban i un altre de corrupció passiva a un funcionari, ja que hauria subornat al duaner perquè entrés el tabac a França. De fet, el resident va ser detingut el 28 de març, després que esclatés el cas del duaner. Llavors, el país gal en va demanar l’extradició. Pel que fa al duaner, les autoritats el van detenir perquè, després de la seva jornada laboral, transportava tabac i alcohol al seu país.
El portuguès treballava en un supermercat al Pas de la Casa, on es venia tant alcohol com tabac. Segons la investigació que s’està duent a terme a França, el resident seria la persona que hauria venut aquests productes tant al duaner com a altres persones que també feien contraban des de la localitat encampadana. Per aquest motiu, les autoritats franceses el van reclamar perquè el volen jutjar en aquell país.
Durant el judici, que va tenir lloc a finals de juny, el fiscal va determinar que es podia procedir a l’extradició, ja que, el delicte pel qual que se’l condemna, comporta una pena que podria ser superior a un any de presó.
No obstant això, la defensa s’hi va negar per tres motius. Primer de tot, perquè va considerar que hi ha una «no il·licitud» dels fets perquè els suposats delictes pels quals se’ls reclama no són consecutius de pena a Andorra. En aquest context, va destacar que vendre tabac al Principat no és delicte.
L’altra qüestió que va apel·lar el lletrat és el criteri de territorialitat. Així doncs, en el cas que existeixi un crim aquest es va cometre a Andorra i, per tant, hauria de ser jutjat en el país, però no a França. «Si els fets són il·lícits o no, seran les corts andorranes qui ho hauran de dir», va destacar l’advocat durant el judici.
Finalment, el tercer argument que va donar la defensa és que hi havia un problema de forma. Això és deu el fet que la demanda de la justícia francesa no porta la postil·la de l’Haia. Així mateix, va destacar que tampoc està ben especificat el motiu per al qual se’l reclama, ja que l’explicació és molt genèrica. En aquest context, el lletrat va assegurar que tot i que les autoritats indiquen que el delicte s’ha comès al Pas de la Casa, no detallen en quin lloc concret va tenir lloc, és a dir, si va ser en un establiment o un magatzem, per exemple.
A més, també li imputen decomisos perpetrats entre l’1 de gener del 2015 i el 9 de març del 2017, però no especifica les dates concretes. Per tot això, la defensa va valorar que la descripció dels fets de les autoritats franceses és «ambigua».
Tres extradicions / Des de principi d’any, la justícia andorrana ha ordenat tres extradicions. En els altres dos casos, però els dos processats tenien una condemna ferma en el seu país. El primer va ser el d’un albanès, que va ser penat a sis mesos de presó per conduir amb una assegurança falsa. En el segon cas es tracta d’un espanyol que va ser penat per un cort del seu país a 14 anys i mig de presó per haver abusat de la seva filla menor de 14 anys en reiterades ocasions.
El resident no ha estat condemnat a França, però les autoritats gal·les en demana l’extradició per tal de jutjar-lo allà. De moment, el Tribunal de Corts n’ha ordenat l’extradició i mentre aquesta no sigui efectiva ha dictaminat que l’home ingressi al centre penitenciari de la Comella com a mesura provisional. Per això, ahir mateix la Policia el va traslladar a la presó, una vegada va acabar el judici.
Ara el seu advocat té un període de 15 dies per recórrer el cas al Tribunal Superior. Si aquest no li dona la raó, llavors la justícia francesa té un període de 30 dies per reclamar-ne l’extradició. A més, la defensa també pot elevar el cas fins al Tribunal Constitucional. Així doncs, es desconeix el període que l’home pot estar ingressat a la presó amb aquesta mesura cautelar.
Els fets / En concret, França reclama l’extradició del portuguès per un delicte de contraban i un altre de corrupció passiva a un funcionari, ja que hauria subornat al duaner perquè entrés el tabac a França. De fet, el resident va ser detingut el 28 de març, després que esclatés el cas del duaner. Llavors, el país gal en va demanar l’extradició. Pel que fa al duaner, les autoritats el van detenir perquè, després de la seva jornada laboral, transportava tabac i alcohol al seu país.
El portuguès treballava en un supermercat al Pas de la Casa, on es venia tant alcohol com tabac. Segons la investigació que s’està duent a terme a França, el resident seria la persona que hauria venut aquests productes tant al duaner com a altres persones que també feien contraban des de la localitat encampadana. Per aquest motiu, les autoritats franceses el van reclamar perquè el volen jutjar en aquell país.
Durant el judici, que va tenir lloc a finals de juny, el fiscal va determinar que es podia procedir a l’extradició, ja que, el delicte pel qual que se’l condemna, comporta una pena que podria ser superior a un any de presó.
No obstant això, la defensa s’hi va negar per tres motius. Primer de tot, perquè va considerar que hi ha una «no il·licitud» dels fets perquè els suposats delictes pels quals se’ls reclama no són consecutius de pena a Andorra. En aquest context, va destacar que vendre tabac al Principat no és delicte.
L’altra qüestió que va apel·lar el lletrat és el criteri de territorialitat. Així doncs, en el cas que existeixi un crim aquest es va cometre a Andorra i, per tant, hauria de ser jutjat en el país, però no a França. «Si els fets són il·lícits o no, seran les corts andorranes qui ho hauran de dir», va destacar l’advocat durant el judici.
Finalment, el tercer argument que va donar la defensa és que hi havia un problema de forma. Això és deu el fet que la demanda de la justícia francesa no porta la postil·la de l’Haia. Així mateix, va destacar que tampoc està ben especificat el motiu per al qual se’l reclama, ja que l’explicació és molt genèrica. En aquest context, el lletrat va assegurar que tot i que les autoritats indiquen que el delicte s’ha comès al Pas de la Casa, no detallen en quin lloc concret va tenir lloc, és a dir, si va ser en un establiment o un magatzem, per exemple.
A més, també li imputen decomisos perpetrats entre l’1 de gener del 2015 i el 9 de març del 2017, però no especifica les dates concretes. Per tot això, la defensa va valorar que la descripció dels fets de les autoritats franceses és «ambigua».
Tres extradicions / Des de principi d’any, la justícia andorrana ha ordenat tres extradicions. En els altres dos casos, però els dos processats tenien una condemna ferma en el seu país. El primer va ser el d’un albanès, que va ser penat a sis mesos de presó per conduir amb una assegurança falsa. En el segon cas es tracta d’un espanyol que va ser penat per un cort del seu país a 14 anys i mig de presó per haver abusat de la seva filla menor de 14 anys en reiterades ocasions.