PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

De bolets que no en coneguis, no en masteguis

La tardor és l’estació estrella pels preuats fongs però cal extremar les precaucions perquè les jornades boletaries no acabin en tragèdia

Per MIREIA AGUILAR

Un parell de bolets creixen a una pineda.
Un parell de bolets creixen a una pineda. | ONA MORANTE
El refranyer popular és, sovint, ben savi i ja ens avisa: «De bolets que no en coneguis, no en masteguis». Podríem dir que aquesta seria la regla d’or per a qualsevol boletaire. 
Amb motiu de l’inici de la temporada de bolets, el Ministeri de Salut ha fet aquesta setmana un recordatori per alertar que les proves d’identificació de bolets tòxics casolanes com ara «l’ennegriment del gra d’all o de la cullereta de plata», evidentment, no garanteixen resultats. 
 
Sempre és millor «ni tocar, ni agafar, ni per descomptat, menjar els bolets que no coneixem», ens recorda el micòleg  Manel Niell, del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra. «I tot i estar segurs que siguin tòxics, tampoc cal destrossar-los! Tots tenen la seva funció a la natura, no són dolents», alerta. 
 
No volem ferir sensibilitats però, atenció,el refranyer també s’equivoca, de vegades. No us fieu de les següents dites: «Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen» o «Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata». Feu servir el seny i ateneu només la primera dita a la que ens referíem. 
 
Si sou dels qui els agrada agafar la cistella i sortir a caçar aquestes petites joies, podríeu estar de sort aquesta temporada. «Tot i que l’estiu ha sigut dolent, molt sec i molt càlid, al setembre ha plogut amb certa regularitat, encara necessitem una mica més de pluja però ja comencen a sortir les primeres coses», ens encoratja el micòleg.  En aquest cas, sí que estaríem d’acord amb el refraner: «Pluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra», diu la dita. 
 
Un altre consell per a la salut, no tan greu com la toxicitat, però. «Els bolets de prop de les carreteres filtren l’aire i es queden els metalls pesants dins», ens explica Niells. Per tant, millor deixar-los allà on són.
 
Des del Ministeri de Salut, ens aconsellen anar a collir amb «recipients rígids i ben airejats per facilitar la ressembrada del bosc amb les espores». És a dir, que la cistella de tota la vida segueix sent el més adequat. Un cop a casa «el millor lloc per conservar-los és el frigorífic, en el calaix de les verdures», segons la mateixa font. 
 
Després del consum de bolets «als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha de consultar immediatament a Urgències (116). L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s’actuï», recorden des del Govern. 
 
A més, sempre que sigui possible, s’ha de portar les restes disponibles dels bolets per permetre identificar l’espècie i aplicar el tractament més eficaç. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT