Des d’ahir i fins al proper 27 de gener el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) acull l’exposició Cartells de Revista, formada per 111 anuncis de pel·lícules de l’època daurada de Hollywood, dels anys 30 als 60 del segle XX. Es tracta de la tercera col·laboració entre el Museu del Cinema de Girona i el CAEE, un fet que agrada particularment al centre escaldenc, ja que encaixa amb el passat de l’edifici que els allotja, l’antic cinema Valira. 

Què hi trobarem aquesta vegada? La col·lecció que Roger Biosca va anar adquirint a mercats dels Estats Units d’anuncis de pel·lícules que apareixien a les grans revistes del país americà, entre les qualsdestaquen una selecció de les cintes de Hitchcock «qui es preocupava molt per l’estètica dels cartells de les seves pel·lícules», segons va explicar en una visita guiada la responsable de l’exposició, Ruth Casabella. 

L’exposició s’organitza en set espais que representen els conceptes de composició, tipografia, actors i actrius, històries d’amor, històries d’acció, musicals i crim i càstig. 
El CAEE ha adaptat l’espai de la seva sala d’exposicions temporals per crear aquest recorregut que inclou unes taules de cafeteria americana de l’època, amb gelats inclosos. 

«Més enllà de la intenció última de provocar la compra d’entrades per al cinema, els cartellistes tenien un vessant artístic», va demostrar Casabella tot mostrant els cartells de les pel·lícules Saigon i Macao, amb una tipografia que recorda els traços dels caràcters xinesos o bé Suez, una cinta d’aventura i acció que es va acompanyar d’un cartell que convida al dinamisme. 
La tècnica amb què es van rodar els llargmetratges també queda reflectida implícitament en algunes de les publicitats, com és el cas de les que van utilitzar l’aleshores novedós sistema Technicolor, que empren estils molt acolorits i similars als del còmic per deixar clar la seva riquesa i intensitat cromàtica. 

Cartells de Revista no només és una mostra apta pels més cinèfils sinó que també permet apreciar l’evolució de la societat amb detalls com la permissivitat de mostrar els petons als anys 60, impensable als 30. O bé, «els efectes de la crisi de 1929, que van impulsar Hollywood a fer un cinema més optimista i idealista per allunyar la població de les preocupacions», segons Casabella.