El país es va alçar ahir consternat per la mort de Rosa Ferrer, una de les polítiques més actives d’Andorra i tota una pionera en la lluita contra la desigualtat de gènere. Ferrer va defensar amb força el feminisme polític i social i –després de més de 20 anys en el món diplomàtic– ha deixat un gran buit entre tots els seus companys, amics i coneguts. L’exconsellera general, cònsol major i ministra va morir dissabte passat a la nit als 57 anys víctima d’un càncer irreversible. 

Mostres de condol  

TONI MARTÍ: «Era una persona que posava la passió per defensar les seves conviccions i això diu molt»

El cap de Govern, Toni Martí, es va desplaçar ahir fins al tanatori per acomiadar a Ferrer i, en declaracions a l’ANA, va destacar que  la política «era una persona que posava la passió per defensar les seves conviccions i això diu molt». A més, les seves accions van «marcat el final del segle passat i l’inici del segle que estem vivint». 

D’altra banda, des del Comú d’Andorra la Vella, on Ferrer va ser cònsol major durant set anys, l’actual líder comunal, Conxita Marsol, va lamentar que «suposa una gran pèrdua» i que Ferrer va destacar per la seva «dedicació a la parròquia i al país» i «va ser una persona molt implicada». 

El consolat de Ferrer, que va coincidir amb una forta crisi econòmica, es va caracteritzar per la reducció gradual del deute comunal. L’excònsol va adquirir l’Hostal Calones per habilitar-hi pisos socials per a la gent gran i el menjador social. També des de la capital, el conseller de Cd’I + Liberals i excònsol menor d’Andorra la Vella durant el mandat de Ferrer, Jordi Minguillón, va expressar que ha «marxat la nostra líder, una gran persona, honesta, fidel i que sempre estava pensant en com podia ajudar a la ciutadania i als amics, per ella, el dia tenia 26 hores».

Qui també va lamentar amb decepció la notícia va ser el president d’SDP i cofundador l’any 2001 amb Ferrer del PS, Jaume Bartumeu. El polític considera que «és una llàstima que la gent marxi tant jove per un càncer i no per sabut és menys complicat de gestionar». Bartumeu va posar èmfasi en les idees de progrés de Ferrer, sobretot durant l’etapa al Consell General, que «va treballar molt per les polítiques d’igualtat i va promoure iniciatives pels drets cívics». 

Predicant amb l’exemple  

En el marc reivindicatiu, el president d’SDP també va puntualitzar que Ferrer va «predicar amb l’exemple» abanderant la lluita de la dona per ocupar càrrecs importants i transcendentals pel país. 

Una valoració similar va fer el president actual del PS, Pere López, que va reconèixer la gran tasca de Ferrer pel que fa a la creació del partit i va assegurar que era «una dona que encara tenia moltes coses a dir i a fer, per això la pèrdua encara és més gran».

VICENÇ MATEU: «Va ser una defensora de la dona, potser sense saber-ho, i això ha servit com a exemple i model»

Tanmateix, l’actual síndic general, Vicenç Mateu, va destacar que Ferrer «va ser una defensora del paper de la dona, potser sense saber-ho, i això ha servit com a exemple i model a seguir». Mateu també va afegir que era una persona compromesa al cent per cent amb els seus ideals, «els valors socials i republicans que havia viscut a casa eren vitals per ella».

Ferrer va ser una persona molt important per a l’exconsellera de Cultura i Participació Ciutadana, Meritxell Rabadà, qui recorda que va ser la seva «mare política i li estic molt agraïda per l’oportunitat que em va donar». Per a Rabadà, Ferrer era una dona molt forta i que lluitava amb cor i ànima pels seus ideals, i «estiguessis d’acord o no amb el que pensava, necessitem més polítics com ella».

La Biografia 

Ferrer es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Des de llavors, va treballar com a oficial de Justícia del Tribunal de Corts i cap de Servei a la Secretaria General del Govern. La seva entrada al món de la política es va produir l’any 1983 amb la formació Renovació Parroquial. Més tard, es va integrar a Entesa i Progrés i posteriorment a Nova Democràcia. L’any 2001, va ser membre fundadora del PS, on va ser secretaria d’Organització i responsable de les relacions internacionals.

L’entrada de Ferrer al món polític es va produir l’any 1983 sota Renovació Parroquial

L’any 1994 va ser escollida consellera general del primer consell posterior a l’aprovació de la Constitució el 1993. Entre el 1994 i el 1997 va ser secretària de la Sindicatura i representant de les dones parlamentàries a la Unió Interparlamentària. Entre el 2005 i el 2007, durant el govern liberal d’Albert Pintat, va ser presidenta de la comissió legislativa d’Exteriors al Consell General. També va ser coordinadora de la campanya contra la violència de gènere a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. En aquest període parlamentari, la vehemència i la contundència de les seves intervencions van fer que es conegués popularment com La passionària tot recordant el personatge de Dolores Ibarruri, dirigent comunista que es va donar a conèixer durant la Guerra Civil espanyola.

La política va encapçalar la llista del PS a les eleccions comunals per Andorra la Vella del 2007 convertint-se en cònsol major en substitució de Francesc Xavier Mora. Quatre anys més tard, es va tornar a presentar amb la Coalició d’Independents, que va fundar ella mateixa. La llista es va imposar i va repetir mandat com a cònsol major. El gener del 2015 va renunciar al càrrec per presentar-se a les eleccions generals en coalició amb DA. Va ser consellera general i mesos després va deixar el càrrec per jurar com a ministra de Relacions Institucionals, Afers Socials i Ocupació i, posteriorment, com a titular de Salut, Benestar i Ocupació, fins que al desembre del 2015 va presentar la seva dimissió després del trencament del pacte entre la Coalició d’Independents d’Andorra i DA. Des d’aquell any, va tornar a dedicar-se plenament a l’advocacia.

La família rebrà el condol al tanatori de la capital avui de 10 a 13 hores i l’enterrament tindrà lloc a les 16 h a l’església de Sant Esteve.