La proposta no havia despertat passions ni entre els consellers generals ni entre els cònsols. I ahir el Govern va acabar de deixar clara la seva negativa a la proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns que havia presentat el PS. El Butlletí del Consell General va fer públic el criteri negatiu que se sustenta en diversos arguments, entre els quals, el fet de considerar que una qüestió com aquesta s’havia d’haver abordat amb la participació dels comuns i el fet que alguns dels elements inclosos suposen «canvis profunds del sistema polític andorrà», com pot ser l’abolició de la figura del cònsol menor o la reforma del sistema electoral comunal. Aspectes que es rebutgen totalment. 

Una postura que no ha sorprès als socialdemòcrates. La consellera general del PS, Rosa Gili, considera que els arguments «sonen molt a excuses per fugir d’estudi, excuses partidistes: com que a DA li va bé, ja ens va bé a tots». 

En l’exposició del seu criteri, l’Executiu deixa clar que no comparteix la voluntat de canvi del sistema electoral comunal perquè el sistema vigent «ha permès combinar estabilitat i alternança en el govern de les corporacions locals». Remarca que els comuns són institucions eminentment executives i per tant, es veu «adequat sacrificar part de la proporcionalitat per afavorir l’estabilitat i l’eficàcia», afegint, això sí, que tots els sistemes electorals estan subjectes a canvis. Segons el criteri governamental, doncs, el sistema electoral vigent «no representa un dèficit democràtic» i garanteix que no hi ha «millor prova de la bona salut democràtica de les institucions que l’alternança dels diferents partits o opcions polítiques». De fet, recorda que en els darrers 25 anys es pot veure «l’alternança que s’ha produït en totes i cadascuna de les corporacions locals».

Potestat comunal 

Malgrat que el Govern admet que «pot compartir alguns aspectes» com és la «necessitat de clarificar i unificar alguns aspectes de funcionament dels comuns», remarca que aquesta iniciativa legislativa no segueix els canals oportuns. Considera que una part d’aquestes matèries s’haurien de reservar a la potestat normativa dels comuns i que els principis més generals de la regulació s’haurien de treballar en consens amb les corporacions o «fins i tot deixar que fossin elles les que presentessin una proposició de llei d’aquestes característiques». Així, s’assegura que a ulls del Govern «resulta evident que qüestions com la composició del consell de comú, el funcionament de la junta de Govern o el règim de les comissions, requereixen la participació dels representants dels comuns». En aquest cas, però, consideren que la mancança no es limita a una mera qüestió procedimental, ja que es creu que la matèria tractada «podria afectar el principi d’autogovern» de les corporacions locals recollit a la Constitució. S’exemplifica que la proposició entra a regular aspectes que des del punt de vista de l’Executiu han de quedar reservats a la potestat normativa per via d’ordinacions i malgrat que aquesta potestat està sotmesa a la llei, «no seria adequat permetre que les matèries regulades a la llei s’expandissin fins al punt d’anul·lar la capacitat d’autogovern de les corporacions locals».

Cònsol menor 

D’altra banda, pel que fa a la proposta d’eliminar el cònsol menor, es considera que es requereix una «justificació més aprofundida» de la que s’inclou en l’exposició de motius i es destaca que la figura del cònsol menor «no és només un llegat de la història», sinó que també «té una rellevància pràctica» en el funcionament de les administracions locals, ja que «compleix funcions d’assistència, representació i substitució del cònsol major».

Rosa Gili va reiterar que amb la proposta «posàvem sobre la taula moltes deficiències democràtiques, perquè molts consellers es queixen que no tenen prou mitjans per treballar», afegint que la seva voluntat era «tenir un text vàlid per a tothom». Per la qual cosa va animar que «es pugui prendre en consideració i parlar-ne». Gili va remarcar que «no volem imposar res», però creu que calen millores i unificar criteris, «fets que la majoria de consellers de la minoria comparteixen».