«A Andorra no hem d’inventar la sopa d’all, emmirallem-nos en el que passa a Espanya i a França», considera l’arqueòleg Gerard Remolins, director de l’empresa Regirarocs, quan parla de la carta arqueològica unificada que Andorra no té i que, ara, en les estones lliures que els deixa la feina, estan intentant posar en marxa amb altres companys en una versió digna del segle XXI, és a dir, digital, interactiva i col·laborativa. Una evidència que no calen ufanoses start-ups ni projectes tipus Silicon Valley per posar aquests tres adjectius junts.

«Tots [els països] tenen cartes arqueològiques que permeten dir on hi ha un jaciment o on hi ha possibilitats que n’hi hagi», recorda Remolins. Però què passa a Andorra? Doncs que «s’utilitza encara avui en dia un treball que va fer Xavier Llovera l’any 1984», comenta Remolins. I afegeix: «És lamentable». L’especialista explica també que sí que s’han anat fent coses en aquests 30 anys però el drama és que no s’ha unificat res. «Aquesta és una feina que hauria de fer Patrimoni Cultural a Andorra. No volem passar per sobre de ningú però creiem que és una eina útil no només per a treballar sinó pel gaudi de la gent», deixa clar Remolins. 

La carta unificada facilitarà qualsevol tipus d’intervenció al territori, no només l’arqueologia

I com funciona? «La cartografia de base és de l’Institut d’Estudis Andorrans, la part més complexa és la introducció de punts, no només assenyalar el lloc sinó vincular informació i fotografies», detalla l’impulsor de l’eina. «És interactiu, hi col·labora el padrí que sap que allà hi ha alguna cosa o la persona que passejant troba algun indici. Nosaltres després sobre el terreny verifiquem i validem la informació», explica.

Aquesta eina unificada hauria de facilitar qualsevol tipus d’intervenció al territori, no només les prospeccions arqueològiques. Per exemple, si cal fer una obra pública, es pot consultar la carta i veure si hi ha possibilitats de topar-se amb alguna resta i, en principi, es podrien evitar cassos com el sonat del cementiri de l’Església de Santa Coloma

L’equip de Regirarocs encara treballa en el projecte, així que caldrà esperar per consultar-lo o contrbuir en línia. «És un projecte que volíem fer fa temps i ara ens hem engrescat però ens agrada molt», reconeix. «Volem que, una vegada enllestida, tothom hi tingui accés perquè som de l’opinió que difondre el coneixement és bàsic, encara que hi ha d’altres que creuen que cal amagar-lo per protegir-lo, són dues maneres d’entendre-ho diferent. Ens trobem, per exemple, el Roc de les bruixes de Prat que està amagat perquè la gent no el faci malbé. Nosaltres hem publicat a internet on és», conclou.