El Govern i la comunitat de Sant Egidi han signat aquest matí el protocol d’entesa que permetrà obrir un corredor humanitari del Líban a Andorra per tal d’acollir a persones refugiades de la guerra de Síria que hi ha en els camps del país àrab. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha avançat que l’Executiu dictaminarà demà, en sessió de Consell de Ministres, la voluntat d’acollir a 20 persones. L’objectiu és que arribin abans del mes de setembre per, si venen amb nens i nenes, que puguin començar l’escola amb total normalitat. Segons ha defensat Espot, aquest nombre de persones és «un compromís honorable i coherent respecte al que han assumit la resta de països europeus».

Tal com s’estableix en l’acord, la comunitat de Sant Egidi serà l’encarregada de fer una preselecció sobre el terreny de les persones que puguin arribar al Principat. El perfil dels refugiats «és molt obert», segons ha dit Espot, tot i que és imprescindible que tinguin un passaport vigent o un document d’identitat expedit per una organització internacional i, que almenys un dels membres adults, parli «mínimament» castellà, anglès o francès. La comunitat religiosa també es farà càrrec del trasllat.

Un cop arribin al país, aquestes persones tindran un allotjament garantit, així com l’accés als serveis sanitaris i les ajudes i prestacions corresponents. Espot ha destacat la importància de què «s’allotgin en el si de la comunitat», ja que provenen de grans ciutats i «no seria de rebut que estiguessin en parròquies allunyades» del centre. Pel que fa a les condicions laborals, el ministre ha dit que «si tenen la capacitat i voluntat per treballar ho han de poder fer», però ha volgut destacar que aleshores les ajudes públiques ja no seran «necessàries». 

Respecte a la validesa temporal d’aquesta «immigració particular», ha dit Espot, és de dos anys, tot i que «si pot ser abans», s’intentarà trobar «modalitats alternatives» (com la regulació definitiva del dret d’asil), però «l’ideal seria que es poguessin integrar per la via de les autoritzacions d’immigració ordinàries». El que realment desitja el Govern, però, és que aquestes persones puguin retornar al seu país d’origen perquè «això suposaria que la guerra ha acabat», ha dit el ministre. 

Totes les persones que arribin al país tindran al seu costat un representat personal, que les acompanyarà i els donarà suport en la tasca d’integració. Si l’experiència funciona, en els anys vinents el nombre de persones acollides podrien ser més. 

Corredor humanitari

El secretari general de la comunitat de Sant Egidi, Cesare Zucconi, ha celebrat l’acord amb el Govern com «un nou pont que es crea entre qui fuig de la terrible guerra síria i Europa». Des de l’entitat religiosa entenen el corredor humanitari com «un fruit de pau i humanitat» i, per aquest motiu, consideren que l’acord mostra la «solidaritat i empatia» d’Andorra cap a totes les persones que fugen del conflicte armat. Zucconi ha agrait a l’Executiu, als representants de la societat civil i al copríncep, monsenyor Joan-Enric Vives, el seu compromís davant el fenomen de la immigració. El secretari general també ha destacat «el terrible trauma» de totes aquestes persones, destacant que, actualment, «un nen sirià de 7 anys no ha conegut mai la pau» o que un jove de 13 anys «mai ha pogut anar a l’escola». Cap d’ells té accés a les cures mèdiques. 

Els corredors humanitaris, segons ha explicat Zucconi, són projectes autofinançats per les organitzacions promotores que «han demostrat que la combinació acollida-seguretat és possible», tant pels refugiats com pels ciutadans que els acullen, gràcies «als controls policials que es fan als països de partida i d’arribada». Però, sobretot, ha dit, els corredors humanitaris «afavoreixen la integració i el compromís de la societat civil a través d’una inclusió programada» a diferents nivells, com l’aprenentatge de la llengua, l’escolarització dels infants «des del segon dia» i la inserció al món laboral.