PUBLICITAT

Andorra la Vella

Una infinita gamma de grisos i una dona misteriosa dels anys trenta

Samantha Bosque torna a pujar a la bastida per realitzar un segon mural urbà inspirat en l’antiga Fira del bestiar

La Fira del bestiar en una imatge datada entre 1930 i 1933.
La Fira del bestiar en una imatge datada entre 1930 i 1933. | Maricel Blanch

Allà on avui en dia hi ha la galeria comercial La Fira, al carrer Doctor Nequi d’Andorra la Vella, «històricament s’hi feia la Fira del bestiar i gràcies a col·leccions fotogràfiques de privats que actualment estan a l’Arxiu Nacional ens hem inspirat», va explicar el cònsol menor de la capital, Marc Pons respecte dels orígens del nou mural de grans dimensions de l’artista Samantha Bosque que, si la meteorologia ho permet, es podrà admirar, complet, a finals d’aquest mes.
Imaginar-se la Fira del bestiar a l’actual centre de la parròquia no és fàcil. Potser per això, el cònsol i l’artista van portar una de les fotografies en què el mural s’ha inspirat, una instantània de Guillem d’Areny-Plandolit que aquesta pàgina reprodueix a la dreta. «Per demostrar que en aquesta zona s’hi feia la Fira», va aclarir Pons. «La fotografia està datada entre el 1930 i el 1933», va precisar Bosque. 

L’arxiu fotogràfic no només va inspirar la temàtica sinó també la paleta cromàtica i lluirà en blanc i negre


«La idea del comú va ser dinamitzar aquesta part de la parròquia. Hi havia un arxiu fotogràfic de la fira i vam veure que era una bona manera de fer la proposta», va explicar Samantha Bosque, qui va aclarir: «No és una reproducció literal d’una fotografia, m’he inspirat en diversos fragments per adaptar una imatge a la façana». 


En blanc i negre

L’arxiu fotogràfic no només va inspirar la temàtica sinó que també la paleta cromàtica de Bosque i el mural lluirà en blanc i negre «i tota la gamma infinita de grisos que hi ha entre un i l’altre», va dir entusiasta l’artista durant la presentació de l’obra. Molts grisos però «amb riquesa de color», va insistir perquè fem servir «grisos càlids o freds» per generar molts matisos. 
Sobre la paret, ahir ja es distingien tots els detalls del dibuix del mural en llapis: les potes de les vaques, els perfils dels humans, les sabates o espardenyes i  la presència d’una única dona que mira a càmera.


La dona misteriosa

«No hi ha intenció en reproduir cap personatge conegut però potser algú sí que reconeix a una persona, perquè aquesta dona devia ser relativament important, fixem-nos que porta sabates i que no tots en porten i també, que és l’única dona de l’escena», explica Bosque. 
«Quan vam començar la recerca a l’arxiu pràcticament a totes hi apareixien només homes. Vaig creure que estava bé que aparegués alguna dona, que tenia un paper també important en la pagesia andorrana dels anys 30. És un homenatge com a dona haver triat una fotografia històrica on hi apareixen tres o quatre però una té un gran protagonisme i segurament algú la reconeixerà», va assegurar Samantha Bosque. 


La tècnica

«Hem prioritzat l’angle de visió dels vianants perquè vist frontalment no es veuen els angles de la paret i crea la il·lusió d’un llenç pla, tot i que en realitat té tres plans de profunditat diferents», que coincideixen amb la forma de l’edifici. «En superfície, volta els 180 metres quadrats, és més petit que el de Transparències, amb uns 400 metres quadrats», va explicar l’artista. «La pintura és especial per a façanes, però són les mateixes que es fan servir en construcció, tenen una durabilitat d’uns deu anys. Primer cal posar unes capes de fixador perquè aguanti més», va comentar. 

El pressupost anual del comú per als murals urbans és de 20.000 euros, aquest en val 11.000


Circuit urbà de muralisme

«En un futur volem crear un circuit urbà de muralisme», va recordar Pons, ja que la iniciativa es va anunciar durant la presentació del mural Transparències, el 2016, també nascut de la mà de Bosque. De moment, el comú negocia «amb la propietat d’una altra façana a Santa Coloma». Tot i que pons no va revelar ni l’indret exacte ni l’autor, va aclarir que serà un artista «diferent, que ja està triat».


«No és fàcil trobar façanes» per al circuit de muralisme, va considerar Pons però tot i això el comú disposa d’un «catàleg  d’una trentena d’indrets on es podrien realitzar murals però els acords amb els propietaris dificulten» l’execució, va matisar. El pressupost anual del comú per als murals és «d’uns 20.000 euros», va detallar Pons. A la nova obra de Bosque s’hi han destinat 11.000 euros. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT