Fins a 980 persones van adquirir la nacionalitat andorrana al llarg del 2017, la xifra més baixa des que hi ha registres estadístics. De fet, va disminuir un 10,5% respecte de l’any anterior, quan s’havien lliurat 1.095 nous passaports, i un 51% respecte de deu anys enrere, quan se n’havien atorgat un total de 2.000. Tot i així, només 627 de les 980 persones que van obtenir la nacionalitat andorrana –un 64%– van fer-ho en plenitud de drets, mentre que les 353 restants –un 36%– van adquirir-la a títol provisional, és a dir, que tenen un passaport temporal però que no comptaran amb el definitiu fins que demostrin haver perdut l’anterior nacionalitat dins del termini establert.

L’andorrana es pot adquirir a través de diverses vies i, més enllà de les 426 que l’any passat van atribuir-se per origen, la majoria responien a sol·licituds que es produïen després de superar els 20 anys de residència al país: 148 de les 627 en plenitud de drets –meitat dones i meitat homes–, mentre que les 53 restants eren fruit d’un matrimoni –més dones que homes–. Un 44,2% dels andorrans que van sumar-se al cens durant el 2017 pertanyien a la franja d’edat dels 35 als 49 anys. 

Majoria espanyola

Un cop més la majoria de sol·licituds provenien de residents nascuts a Espanya. De les 148 adquisicions de nacionalitat andorrana del 2017 via antiguitat de residència, un 72,6% eren de ciutadans espanyols, és a dir, 107 persones, mentre que la resta es repartien de la següent manera: 7 portuguesos, 6 francesos, 5 marroquins i 23 d’altres països. Tot i així, a banda de sumar aquesta xifra als 36.138 andorrans que hi havia a finals del 2016, es van produir un total de 165 baixes durant el 2017, el 75,8% de les quals per defunció i el 23,6% restants per motius com la pèrdua o la caducitat de la nacionalitat. 

Tendència a la baixa des del 2006

Les dades d’obtenció de la nacionalitat andorrana que ahir es van publicar des del Departament d’Estadística per primera vegada posen de relleu que es va produir un creixement sostingut entre el 1996 i el 2004, quan van oscil·lar entre els 1.300 i els 1.900 nous passaports. Just al 2005 es va assolir la xifra màxima amb 2.355 adjudicacions. I aleshores es va iniciar una caiguda progressiva que ha arribat a situar el nombre de nous passaports per sota del llindar dels 1.000 el passat 2017 per primera vegada. 

Canvis en la legislació

Aquesta evolució va lligada en part als canvis legislatius experimentats al llarg de les tres últimes dècades. La primera llei data de l’any de la Constitució, el 1993, quan van definir-se les característiques que s’havien de complir per obtenir el passaport andorrà; en el cas dels residents, era necessari portar 30 anys vivint al Principat per adquirir-lo. Tot i així, dos anys més tard, al 1995, va modificar-se aquest condicionant i va reduir-se fins als 25 anys. 

Els residents que més demanen la nacionalitat andorrana són espanyols, portuguesos i francesos

Els canvis més significatius, però, van arribar amb una nova modificació de la normativa al 2004. Per una banda, va implicar rebaixar encara cinc anys més el període necessari de residència per adquirir la nacionalitat andorrana, tot fixant el requisit dels vint anys que segueix imperant en l’actualitat. I per l’altra es va alterar el condicionant dels anys d’escolaritat al país necessaris per a l’obtenció del passaport en el cas dels menors, que va reduir-se fins als 10. De fet, aquestes variacions van implicar que del 2004 al 2005 es produís un increment de gairebé el 25% en el nombre d’atribucions de la nacionalitat andorrana, tant per origen com per dret d’adquisició.

Des d’aleshores, el descens ha estat continuat i s’explica sobretot per la reducció en el nombre de naixements d’andorrans i, per tant, en l’obtenció de la nacionalitat per origen. Tot i que no s’inclouen únicament els andorrans, l’any passat van néixer al Principat fins a 588 nadons, el que ja representava una caiguda del 7,3% respecte de les xifres del 2016. De tota manera, la tendència a la baixa també ha estat motivada pel fet que cada vegada hi ha més població estrangera que no sol·licita l’adquisició de la nacionalitat andorrana malgrat portar més de vint anys residint al país.