PUBLICITAT

Ordino

Un passat dur, un futur esperançador

Tres excònsols d’Ordino es mostren satisfets de l’entrada de capital privat a una estació que els havia portat molts maldecaps

Per Meritxell Prat

Viladomat, Mortés, Mateu i Martí, ahir en l’acte a Ordino.
Viladomat, Mortés, Mateu i Martí, ahir en l’acte a Ordino. | Comú d\'Ordino

«Cada vegada que em treien el tema de l’estació se’m posaven els pèls de punta». L’esperit bromista de l’excònsol Ventura Espot no deixa d’amagar la preocupació que han arrossegat durant anys molts dels cònsols de la parròquia d’Ordino per culpa d’una estació d’esquí que malgrat ser un motor econòmic importants, acumulava pèrdues important. És per aquest motiu que l’entrada de Saetde a l’accionariat de Secnoa ha agradat a tothom. «Satisfacció total, Estic encantat que s’hagi fet, pel poble d’Ordino és el millor que li podia passar», va assegurar després de l’acte de signatura de la concessió.


També Enric Dolsa es va mostrar optimista. «Vist el que ha passat els últims anys és el millor», va assegurar, sense oblidar l’oportunitat estroncada que es va viure quan no es va poder tancar l’entrada de Crèdit Andorrà a l’estació. «Es va troncar una operació perquè hi va haver gent que s’hi va oposar i a partir d’aquí es van acumular pèrdues catastròfiques», va recordar. Així doncs, «calia arribar a un acord i hi havia una única solució». Dolsa va remarcar que Viladomat havia fet un «discurs brillant» i es va mostrar esperançat que la nova aposta «funcioni», destacant que «Saetde són uns grans professionals».


I els desitjos de bonança continuaven de la mà de Josep Duró. «És una bona solució per a Andorra i per a la parròquia. Com a excònsol no veia cap altra possibilitat», va confessar, celebrant especialment el fet que sigui Saetde, «una empresa andorrana» qui hagi entrat a l’accionariat. 


Ells són només tres exemples de l’esperit que es va respirar ahir a la tarda a l’Era d’Ordino. L’acte públic de la signatura entre el comú i Joan Viladomat es vivia com un moment històric i també molt emotiu. Especialment quan es va oferir un petit vídeo amb imatges dels primers anys de l’estació. Els més veterans que hi havia a la sala s’hi van poder veure amb uns quants anys menys a sobre. I com que les emocions no es controlen, alguna llàgrima es va escapar. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT