Actualment el centre de la Gavernera compta només amb tres famílies que estan en disposició d’acollir un menor tutelat, com cinc altres famílies ja estan fent. «En els últims mesos, hem experimentat un increment de les persones interessades en el programa d’acolliment familiar; la majoria venen perquè han vist l’anunci que des del desembre es passa als cinemes per captar més gent explicant l’experiència de dues famílies d’acollida i dos adolescents», va posar de relleu Raquel Llorens, la treballadora social que integra l’equip d’aquest programa d’Afers Socials. 

El psicòleg que treballa amb ella, Bruno Martínez, va afegir que la xifra podria créixer perquè hi ha famílies que es troben en el procés d’entrevistes informatives, de valoració o de reflexió, tot i que encara en caldran moltes més. «No hi ha un nombre ideal, però necessitem el ventall més ampli de famílies que es pugui perquè això ens pot donar un joc molt important a l’hora de respondre a les necessitats dels infants del centre d’acollida», va matisar Martínez. «Sobretot, busquem una família per a un infant, no un infant per a una família», el psicòleg va descriure la filosofia del projecte. «Per això, tot i haver-hi menors en disposició de ser acollits no ho són perquè les famílies que tenim a la borsa no poden donar cobertura a les seves necessitats», va aclarir Llorens.

Camí complex però exitós

La feina de matching és «molt complexa», va reconèixer la treballadora social. Tot i així, s’han registrat molts més èxits que fracassos. «Sí que s’ha donat algun fracàs perquè potser no hem sabut interpretar bé les expectatives de les famílies i donar-hi resposta; perquè la preparació no ha estat l’adequada: o inclús perquè les famílies biològiques han boicotejat l’acolliment durant les visites amb els menors», va exemplificar la treballadora social. Aquest darrer element és un dels que de vegades fa retrocedir la família en la idea d’acollir un menor tutelat. 

Malgrat que hi ha menors en disposició de ser acollits, les famílies de la borsa no poden cobrir les seves necessitats

En aquests casos, els pares biològics han perdut la guàrdia i custòdia dels seus fills per qüestions com la falta d’estimulació durant la seva primera infància, reiterades negligències, maltractaments, abandonaments o la violència física que hagin pogut veure a casa. «I moltes famílies, en conèixer la realitat d’aquests infants que han viscut situacions traumàtiques, no es veuen capaces d’abordar aquesta parentalitat terapèutica i reparadora, i menys de relacionar-se amb unes persones amb les quals no comparteixen res», va explicar Llorens. De fet, l’acolliment no és només temporal sinó que també implica mantenir una relació amb els pares biològics, ja que conserven la pàtria potestat dels seus fills i abans o després recuperaran la guàrdia i custòdia per tornar-se’n a fer càrrec. Per tant, les famílies han de tenir molt present que «no només acullen el nen sinó tot el seu sistema familiar», va puntualitzar la treballadora social. 

Facilitats econòmiques

Moltes famílies desconeixen que poden gaudir d’una compensació econòmica. «El fet d’acollir un infant no ha de suposar cap despesa, per això reben una pensió de 510,85 euros mensuals com a compensació i per cobrir la manutenció, a més de poder-hi sumar qualsevol altra despesa», va voler subratllar Llorens.

Més recursos humans

El programa d’acolliment familiar és un recurs de protecció a la infància i actualment compta amb un equip de dues persones que s’encarreguen de trobar famílies per als menors que per diverses circumstàncies no poden viure amb la seva família durant un temps determinat. L’integren una treballadora social, la Raquel Llorens, i un psicòleg, el Bruno Martínez, que també col·labora en el servei d’adopcions. Tots dos s’ocupen de fer seguiment dels casos d’acolliment de les famílies tan extenses com alienes i, malgrat que poden arribar a gestionar-ho tot, Llorens va manifestar la necessitat de comptar amb més efectius. «Sempre penses que si fóssim més podríem tirar endavant més projectes», va expressar la treballadora social. De fet, en els últims anys el departament d’Afers Socials no ha parat de créixer i també ho ha fet l’àrea d’atenció a la infància. «Ara bé, els recursos humans haurien d’anar d’acord amb tot el que es va desenvolupant. I per això hem reclamat més personal», va especificar Llorens. Pel que fa als diners que es destinen al programa d’acolliment familiar, va indicar que són suficients per donar-hi cobertura i que afortunadament sempre es té molt en compte en els pressupostos.