PUBLICITAT

Andorra la Vella

Petició de nou anys de presó per a l’acusat d’un intent d’assassinat

La defensa nega que fos premeditat i construeix l’argumentari al voltant de la idea d’un accident

Per Lara Ribas

L’acusat d’intentar assassinar el seu soci, A. D., explica la seva versió a EL PERIÒDIC, el juliol passat.
L’acusat d’intentar assassinar el seu soci, A. D., explica la seva versió a EL PERIÒDIC, el juliol passat. | Maricel Blanch

La Fiscalia va demanar nou anys de presó ferma per a l’acusat d’intentar assassinar el seu soci un any enrere motivat per la mala relació que mantenien des de feia uns quatre anys. Durant el judici celebrat ahir a Corts, el processat, A. D., va negar que tingués intenció de matar el seu company i per això la defensa va construir tot el seu argumentari al voltant de la idea que havia estat un accident. Tot i així, l’acusació particular va parlar en tot moment «d’ànim de matar» i amb l’agreujant de «la traïdoria».

Acusat i perjudicat –tots dos d’origen francès– mantenien una amistat des de feia més de 40 anys i a la dècada dels noranta havien muntat plegats un restaurant del qual eren socis a parts iguals fins uns mesos abans que es produïssin els fets: el 15 de juny del 2017. Aquell dia un i altre van acudir a dinar a l’establiment per separat. Segons van declarar durant la vista oral, entre ells no es van veure perquè un era a dins i l’altre a la terrassa. Tot i així, com van explicar els cambrers que aquell dia estaven de servei i que van passar a testimoniar davant del tribunal, haurien marxat amb pocs minuts de diferència. El perjudicat va agafar la moto i va dirigir-se cap a casa seva, a Sispony. L’acusat, en canvi, va tornar a casa per agafar el cotxe i anar cap a la mateixa direcció, segons la seva defensa, amb l’objectiu de visitar la seva exparella, que vivia més enllà del pis del seu soci i estava malalta. 

Escenari de l’atropellament

Tal com va relatar la víctima, un cop al seu destí, hauria estacionat a la vorera d’un carrer sense sortida i a prop del seu garatge i s’hauria assegut al damunt de la moto però d’esquenes. Sense esperar-ho, un cotxe va envestir-lo per darrere, de manera que ell i la moto van sortir volant pels aires, com va constatar una veïna que en aquell moment estava estenent la roba al balcó. Gran part del veïnat, però, no va prestar-hi atenció fins que no va escoltar com el vehicle accelerava i impactava una altra vegada, en aquesta ocasió, contra la moto, ja que la víctima estava estirada al terra a certa distància i intentant aixecar-se. 

L’acusació particular afegeix 15 anys sense poder entrar en contacte amb la víctima i l’expulsió del Principat

Ell mateix va reconèixer, i diversos testimonis van confirmar-ho, que hauria anat a buscar un parell de pedres per llançar-les inútilment a l’agressor «amb l’objectiu de defensar-se», va argumentar el seu lletrat. Però encara va haver-hi un tercer intent d’envestida que no va arribar a materialitzar-se perquè el processat va desistir en veure que els veïns començaven a sortir al balcó. En comptes d’agafar velocitat per col·lidir una altra vegada contra el seu soci, el conductor va seguir retrocedint i va desaparèixer del lloc dels fets. Unes hores més tard, quan ja era a casa, fins a cinc cotxes de la policia van personar-s’hi per detenir-lo acusat del delicte d’assassinat en grau de temptativa. 

De tota manera, el següent dia el processat ja va quedar en llibertat provisional i va aprofitar per anar a passar uns dies a casa del seu germà a França. Va ser en aquell període que la justícia andorrana va ordenar detenir-lo de nou per empresonar-lo de forma provisional, però com que no va localitzar-lo va haver d’emetre un ordre de cerca i captura internacional. No va ser fins a l’11 de juliol que es va personar al centre penitenciari, on ara ja porta pràcticament un any. 

L’acusació particular va sumar a la pena de nou anys de presó ferma que ja va demanar la Fiscalia la prohibició d’entrar en contacte amb la víctima durant quinze anys i l’expulsió definitiva del Principat, a més d’una indemnització per responsabilitat civil. De tota manera, la defensa va rebutjar aquestes dues peticions tot al·legant que no tenien cap sentit perquè el seu client porta més de cinquanta anys a Andorra i encara manté el restaurant amb el seu soci. L’advocada del perjudicat va insistir que es tractava d’un accident i que calia tenir en consideració proves com que el presumpte autor va intentar frenar però va relliscar en el moment dels fets o que tenia problemes de visió que l’impedien calcular correctament les distàncies, sobretot al conduir. Per això, va demanar-ne l’absolució i que se li concedís la llibertat provisional.

Les claus

  • Vehicle com a mòbil de l’atac. L’ús del cotxe acredita, segons la Fiscalia, que va ser una acció premeditada perquè es tracta d’un objecte gran i potent per poder atemptar contra una persona i assegurar-ne la mort. L’agressor va utilitzar-lo com a arma per envestir un parell de vegades la víctima, amb èxit només la primera.  
  • Indefensió de la víctima. El Ministeri Fiscal va incorporar l’agreujant de traïdoria en considerar que la víctima es trobava desprevinguda perquè estava d’esquenes damunt de la moto i el cotxe va aparèixer a gran velocitat i de forma sobtada, sense deixar possibilitat al perjudicat ni de repel·lir l’acció ni de defensar-se de l’atac. 
  • Envestides reiterades. Fiscalia i acusació van considerar que hi havia «ànim de matar» perquè l’acció no es va limitar a un únic atropellament, sinó que darrere va venir una segona envestida, com van apuntar diversos testimonis, i encara en podria haver hagut una tercera perquè l’acusat estava retrocedint amb la intenció d’agafar embranzida de nou.
  • Mala relació entre els dos socis. Els dos socis es coneixen des de fa més de 40 anys i regenten plegats el restaurant des de fa un parell de dècades. Tot i així, quatre anys enrere l’acusat va obrir un nou negoci del mateix sector pel seu compte i amb la seva dona i des d’aleshores van començar els problemes i les discussions. 
PUBLICITAT