El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat aquest dissabte a Llavorsí els detalls de l’ampliació dels límits geogràfics del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP), aprovada per un acord de Govern el passat 3 de juliol. El nou mapa inclou nous sectors d’alt interès natural i paisatgístic que havien quedat exclosos en el procés de creació de l'espai natural, l’any 2003.

El parc pirinenc augmenta els seus límits en prop de 9.500 hectàrees, passant de les 69.850,30 a les 79.317,21 hectàrees actuals. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 hectàrees, seguit de Rialp, amb 2.093,6; les Valls de Valira, amb 2.044,85; Alt Àneu, amb 1.460,26; Llavorsí, amb 847,37; Soriguera, amb 261,77, i Alins, amb 173,15 hectàrees, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavats.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, que celebra l’1 d’agost els 15 anys d’història, acull més de 200 hàbitats diferents, 25 espècies de flora amenaçades o rares i 284 espècies de vertebrats.

Llarga tramitació

El document suposa la culminació d’un procés iniciat el 2012, a petició del territori, per millorar la gestió i aprofitar l’actiu econòmic que suposa l'espai protegit.

Davant l’ampliació del PNPA, el conseller s’ha mostrat molt satisfet, “ja que ha estat un tràmit llarg i complex”. Així mateix, ha recordat que  a la voluntat dels municipis per sumar hectàrees, tenint en compte que "l'espai natural ha estat una història d’èxit”. Calvet ha subratllat que es tracta d’un espai que compta amb una biodiversitat i uns hàbitats singulars, "i que afegeix valor i riquesa al territori”.

El conseller Calvet també ha mantingut a Llavorsí una reunió al Conselh Generau d’Aran per parlar sobre l'ós i ha dut a terme una trobada amb representants del sector ramader per explicar les darreres actuacions en el marc del projecte PirosLife de consolidació de la població de plantígrads al Pirineu.

Ha estat en aquestes reunions que Calvet ha mostrat la voluntat del Departament de Territori i Sostenibilitat d’extreure del medi l’ós Goiat a causa dels atacs al bestiar, aclarint que, per fer-ho, primer cal que es compleixin unes mesures tècniques i administratives determinades, ja que en aquesta decisió hi ha implicades d’altres administracions, com la francesa, i s’ha d’acreditar tècnicament que és la millor solució. Més enllà de l’actuació, ha defensat la continuïtat del programa PirosLife i ha anunciat l’elaboració d’una estratègia per a la ramaderia extensiva que inclourà diversos aspectes relacionats amb aquesta activitat econòmica.

Els ramaders no volen cap ós al Pirineu

A la sortida de la reunió amb els ramaders, el responsable de les comarques de muntanya d'Unió de Pagesos, Joan Guitart, ha manifestat que el sector no vol cap ós al Pirineu. Guitart ha indicat que la problemàtica s'ha ''focalitzat'' en Goiat, però podria ser només "una 'manipulació de l'opinió pública", ja que es desconfia del fet que un mateix exemplar pugui fer tres atacs en un sol dia, tal com s'ha registrat en alguna ocasió. Guitart ha dit que hi ha més de 50 óssos al Pirineu i no pot ser que només ataqui un. UP defensa que la solució passa per retirar tots els óssos.

Els ramaders són conscients que això suposa ''anar endarrere'' i que costarà molt ja que el programa de reintroducció de l'ós s'està desenvolupant des dels anys 90. En qualsevol cas, alerten que de pagesos i ramaders cada dia n'hi ha menys i el que volen és ''tranquil·litat'' per gestionar i pasturar el bestiar per la muntanya. Ara, en canvi, diuen que han d'anar a vigilar cada dia els ramats.