El Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar el passat 11 de juliol el recurs d’empara que les defenses dels processats en el cas BPA van presentar contra els autes del 29 de gener i del 19 de març d’aquest any dictats pel Tribunal de Corts i que acceptaven que el Govern seguís a la causa del cas BPA com a acusació particular i els accionistes minoritaris i preferentistes, com a actors civils. 

Les representacions dels acusats en demanaven l’expulsió perquè consideren que la seva participació va en contra del principi de legalitat recollit a la Constitució. Concretament, sostenen que l’Executiu no està legitimat per ser part del judici i al·leguen que s’ha vulnerat l’article 10 de la Carta Magna. Tot i així, tal com recull l’escrit del TC al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, l’alt tribunal va rebutjar els arguments dels advocats i va insistir que el reconeixement de la legitimació del Govern per exercir aquesta funció en el marc del procés judicial en qüestió «no és ni il·lògic, ni irraonable, ni arbitrari». De fet, va exposar que el cas BPA «afecta la imatge d’Andorra i la reputació de les institucions públiques andorranes, que estan a càrrec del Govern», un fet suficientment consistent per justificar que l’Executiu sigui «responsable d’assegurar a través de tots els mitjans el dret de defensa de l’interès general i el de les institucions andorranes».

Cap vulneració

El Constitucional va entendre que no hi ha hagut cap vulneració de la separació dels poders ni una vulneració del principi de la igualtat d’armes en la mesura en què els fonaments de les accions del Ministeri Fiscal i del Govern són diferents i independents. D’aquesta manera, va rebutjar tot l’argumentari que els advocats dels processats van aportar al Tribunal de Corts en presentar conjuntament l’incident de nul·litat d’actuacions. Després que l’alt tribunal hagi desestimat el recurs d’empara, el Govern seguirà com a acusació particular en el judici de BPA que s’ha de reprendre a mitjans del proper setembre.