La dona que l’any 2013 es va endur el seu fill al Brasil, i que després d’haver de tornar escortada per la policia i imputada, entre altres, per sostracció de menor, va tornar a desaparèixer sense mantenir cap contacte amb el menor durant aproximadament quatre anys, reclama ara poder veure el seu fill. Un extrem sobre el qual haurà de decidir la Batllia si bé, de moment, ha optat per no pronunciar-se a l’espera dels informes psicològics que hauran de fer els experts.

Segons consta en un aute del 27 de juliol, el novembre del 2017, quan es va dictar la sentència de divorci, es va atorgar la pàtria potestat i la guarda i custòdia del menor al pare, a qui també se li va atribuir l’ús del domicili familiar. En aquell moment es va decidir no fixar cap règim de visites amb la mare a qui se li va imposar una pensió alimentària de 300 euros mensuals.

Demanda judicial 

Fa unes setmanes, però, ha tornat la país i ha reclamat per via judicial poder veure el noi. La situació, segons s’ha explicat per part dels advocats del pare «preocupa i molt» al progenitor, ja que «tem que el retorn de la mare pugui afectar l’harmonia i tranquil·litat que ha assolit el nen durant els darrers anys». Asseguren, a més, que l’infant «no té cap record de la seva mare i que no la coneix».
Tal com es pot veure en l’aute, el ministeri fiscal no s’oposa a què es pugui reprendre la relació, però de moment la Batllia no ha determinat cap règim de visites. En aquest sentit ha determinat que les dues parts hauran de fer per separat un seguiment i valoració psicològica amb el mateix especialista. A partir d’aquí s’haurà de determinar si la dona està en bones condicions psicològiques i està capacitada per tenir cura d’un menor. De la mateixa manera, s’haurà de veure si el nen té desig de conèixer la mare i establir-hi un primer vincle, ja que els advocats del pare asseguren que aquest vincle està «totalment oblidat». A partir d’aquests resultats la Batlle haurà de decidir. A més, encara queda pendent de jutjar el cas del segrest parental.