El Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) ha detectat un augment de les trucades que rep: fins a l’1 de juliol, va atendre 214 dones víctimes de la violència masclista. D’aquests casos, 81 van demanar ajuda per primera vegada i 93 van ser casos d’altres anys que continuen el procés. La dada més alarmant és que 40 van ser casos de retorn, és a dir, dones que van començar a rebre els ajuts, van decidir abandonar el procés per iniciativa pròpia i, mesos després, van sortir a la llum les conseqüències psicològiques o van començar una altra relació amb els mateixos patrons de maltractament. Aquesta xifra suposa el 20% dels casos que s’han tractat.

L’entitat no creu que hagin augmentat els casos, sinó que el que s’ha incrementat és la derivació a través de professionals gràcies, a la difusió de la Guia de col·laboració i protocols d’actuació en casos de violència de gènere, distribuïda pel Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, i destinada als professionals de l’àmbit social, educatiu, sanitari, judicial i policial. «No és solament què han de fer si detecten un cas de violència, també incorpora indicadors per saber-ne si n’estan patint, conseqüències en la dona o els tipus de violència que es produeix», va afirmar la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras a l’ANA. «Llegint-se el document es pot tenir una aproximació del tema», perquè el professional «pugui detectar i derivar, que és l’important», va explicar Porras, que va definir la guia com «molt formativa».

Una xacra que es repeteix 

Respecte als casos de retorn, Porras va detallar que són «casos que vam tancar o van deixar de venir en anys anteriors i que el 2018 han tornat a venir», amb dones a les quals el maltractador va demanar perdó, han reprès una altra relació i han vist com es tornava a repetir el cicle o, simplement, van deixar de rebre suport psicològic perquè, «encara que no tornin amb ells, et diuen que no volen fer cap procés, que ja estan bé i que volen passar pàgina», va informar Porras. Amb els mesos, les mateixes dones veuen que tenen conseqüències a escala psicològica que els impedeixen continuar endavant i decideixen tornar a rebre suport.

Por a denunciar 

No totes les dones denuncien als seus maltractadors, i així ho demostren les dades facilitades pel Cos de Policia en els balanços de detencions. Al llarg del 2018 el cos ha efectuat 31 detencions per presumptes delictes contra la integritat física en l’àmbit domèstic, tot i que sota aquesta etiqueta no queda clar si es tracta d’una violència exercida a les dones pel simple fet de ser-ho o de violència en l’àmbit familiar, de la qual s’encarrega el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència Domèstica, que rep quatre o cinc casos», va especificar Porras.

Trucades al 181 

Des de setembre de l’any passat, les víctimes de la violència masclista disposen d’atenció les 24 hores del dia a través del telèfon 181. És un servei que resol dubtes i dona assessorament. En el moment en què es va posar en marxa, deixava d’estar operatiu des de les 17.00 hores fins les 9.00 hores. Ara, aten a qualsevol hora: «Em consta que es reben trucades a les dues de la matinada», va manifestar Porras, tot i que en cas d’urgència va recomanar trucar al Cos de Policia. Des del gener fins a l’agost del 2018, el SAVVG va rebre 1.830 trucades, sent el mes de maig el que va rebre més trucades, amb un total de 325.

Atenció a les víctimes: vies de contacte i recomanacions a seguir

Una trucada al 181 és, moltes vegades, el primer pas per rebre ajuda del Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere. També ho és la derivació des d’una organització o a través d’una visita presencial. En el primer contacte amb la víctima, una psicòloga del servei escolta el seu cas, li ofereix un diagnòstic i posa al seu abast els recursos necessaris.

Si la integritat de la víctima, i la dels seus fills, està en perill, es posa a la seva disposició un dels quatre pisos d’acollida dels que disposa el ministeri d’Afers Socials. «Sempre es respecta el que vol la víctima», assegura la a cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, ja que les persones que atenen a les víctimes no imposen res, només els ofereixen els recursos dels quals disposen i està en la seva mà si volen aprofitar-los o si no ho veuen necessari.

El següent pas és donar a les usuàries del servei les eines necessàries perquè puguin refer la seva situació. Per aquest motiu se’ls dona assessorament jurídic i econòmic. En el cas que no tinguin més suport econòmic que el del seu marit, se les ajuda a buscar un nou habitatge i una feina. A més, en l’àmbit educatiu, les persones tècniques les brinden els coneixements perquè puguin detectar el cicle de la violència i no tornin a patir maltractaments en futures relacions.

El procés que segueixen les persones ateses dura uns tres anys, però, en ser cada cas diferent, la majoria de les dones no completen tot el procés.