El PS considera que les sancions econòmiques que preveu el projecte de llei qualificada de seguretat pública per als menors que fan botellón no són la millor opció per corregir la conducta. La formació aposta, en canvi, per crear un programa de rehabilitació per a aquells menors que hagin comès infraccions com ser enxampats bevent alcohol en espais públics. Així es va informar des del PS mitjançant un comunicat per donar a conèixer aquesta i la dotzena d’esmenes més que els consellers socialdemòcrates han fet a la llei. 

En concret, el programa proposat pel partit liderat per Pere López suposaria «l’assistència a sessions informatives relatives a les addiccions, treballs en benefici de la societat i altres mesures preventives, educacionals i no únicament repressives, potenciant així el foment i la promoció del civisme i la convivència i prevenint riscos per a la salut». 

Afrontar el problema 

Des del PS es considera que aquesta opció és millor per afrontar aquests casos, ja que «és més adequat educar els nostres joves menors d’edat que sancionar-los». De fet, s’entén que «les sancions repressives previstes en el projecte de llei afecten la família essencialment, interpel·lant i responsabilitzant certament els pares per la conducta dels seus fils, però sense atacar realment la problemàtica» que, a l’entendre de la formació, «s’ha d’abordar des de l’educació, la prevenció i l’acompanyament d’aquests menors». 

El partit creu que cal matisar la prohibició del consum d’alcohol a l’espai públic i limitar-ho a qui no sigui cívic

La consellera general del PS Rosa Gili recorda que el que preveu el Govern en aquests casos és imposar una multa de 300 euros que, al final, acaben pagant els pares. Així defensa que les coses no s’han de fer «des de la vida de castigar, sinó des de la prevenció, la conscienciació i l’ajuda a joves i famílies que es poden veure preocupats i involucrats en aquesta qüestió». 
Una altra de les esmenes presentades vol matisar la prohibició de consumir begudes alcohòliques als espais públics i que aquesta només sigui en els casos que es faci «de manera incívica», ja que «no considerem adequat» que aquest impediment es faci «de manera radical». 

Dret a manifestació  

Un altre gruix de les esmenes fan referència a les disposicions per a la convocatòria de manifestacions, ja que es considera que en alguns casos són excessives i poden acabar limitant l’exercici d’aquest dret. Per una banda, es proposa que el termini de comunicació prèvia pugui ser d’entre dos i 90 dies hàbils –el text original preveu entre vuit i 45– i, en casos extraordinaris, de només 24 hores. 

La regulació de les manifestacions es considera massa restrictiva i que pot limitar l’exercici del dret

També es vol eliminar l’obligació que els impulsors d’una manifestació hagin de demanar el permís donant les seves dades personals, ja que «no ens sembla adequat fiscalitzar tant les persones». Un altre punt important és que, a diferència del text original, on es vol que els convocants siguin «responsables» del bon ordre de l’acte i, fins i tot, hagin de respondre «subsidiàriament» en cas que es produeixin danys, l’esmena indica que aquestes persones simplement «han de vetllar» pel normal desenvolupament de la protesta. Des del PS s’entén que els promotors «no han de fer-se responsables de les accions inapropiades d’altres manifestants» i que el text original «coarta el dret a manifestació fent suportar un pes inadequat als organitzadors». 

Per últim, es vol suprimir la potestat que s’atorga al ministre competent per dissoldre una protesta en cas que impedeixi la lliure circulació de les persones o dels béns.

Gili explica que aquest grup d’esmenes persegueix «treure pressió» a aquelles persones que convoquin actes de protesta. En relació als possibles danys que es puguin produir, recorda que «ja hi ha el codi penal i altres normatives que permeten castigar qui s’excedeixi» i, en canvi, mantenir el text com el va tramitar Govern podria afectar «un dret fonamental», situació més incomprensible encara quan «tampoc tenim cap antecedent al país de manifestacions que hagin degenerat en incidents».