PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El pitjor any en delictes contra la seguretat viària de l’última dècada

Les dades demostren que les causes s’han incrementat un 35,74%

Per Victoria Gómez Pérez

El fiscal general, Alfons Alberca, durant el discurs del nou any judicial, divendres passat.
El fiscal general, Alfons Alberca, durant el discurs del nou any judicial, divendres passat. | MARICEL BLANCH

El curs 2017-2018 va ser el que més infraccions referides a la seguretat viària va acumular dels últims 10 anys, amb 395 causes, només superat pel 2008-2009, quan se’n van cometre 433. Així es desprèn de la memòria de la fiscalia, feta pública divendres passat durant l’obertura de l’any judicial, que demostra els 395 procediments oberts en l’últim curs, vers els 291 del 2016-2017, el que suposa un augment de 104 causes i un 35,74% més. D’aquests 395, 377 van ser causes referides a la conducció de vehicles sota la influència de begudes alcohòliques, de les quals 342 es van resoldre pel procediment d’ordenança penal; 10 a la conducció sota la influència d’estupefaents i vuit a la conducció temerària amb perill concret per a les persones. Segons la mateixa memòria, també s’evidencia un increment dels casos per conducció sota la influència de l’alcohol respecte el període anterior, ja que durant el 2016-2017 el nombre de causes per aquest motiu va ser de 268, mentre que els casos per conducció sota la influència d’estupefaents, i com a dada positiva, es van reduir en quatre. La conducció temerària, per la seva banda, es va mantenir en la mateixa xifra. 

El curs 2017-2018 va ser el segon any consecutiu en què les dades generals van incrementar-se considerablement, pel que fa als delictes contra la seguretat viària. A més, va ser el tercer any que més diferència de xifres va acumular respecte el període anterior, 104 causes, només per darrere del 2014-2015, quan es van incrementar en 107, i del 2009-2010 quan es van reduir en 256, respecte al curs 2008-2009, el pitjor dels últims 10 anys. 

El fiscal general, Alfons Alberca, durant el seu discurs inaugural es va referir a aquest augment com una «greu preocupació», ja que es «posa en perill la vida de moltes persones». També va detallar que això suposa un increment directe en el nombre d’ordenances penals dictades.

Malgrat que la conducció sota els efectes de les drogues va disminuir, paradoxalment, el consum general d’aquesta mena de substàncies entre els joves va anar a l’alça, obrint-se 1.218 causes relacionades amb l’haixix, la cocaïna, l’speed, l’heroïna i altres psicòtrops.

 

Assetjament sexual a l’alça

Altres delictes que també van créixer durant l’últim curs van ser els contra la llibertat sexual. Concretament, l’assetjament es va veure incrementat en 10 casos, passant dels tres del 2016-2017 als 13 el 2017-2018. Així mateix, els casos d’abús sexual també es van veure superats per 10, passant de 13 a 23. A més, es van instruir sis causes per pornografia, cinc per agressió sexual constitutiva de violació, tres per exhibicionisme i dos per agressió sexual. En total, són 52 procediments, el que en relació a l’any anterior suposa un augment de 12 causes i un creixement del 30%. En atenció als procediments incoats s’observa un augment del nombre de diligències prèvies (40) i una reducció del nombre de contravenció penal (només una), havent-se registrat la mateixa xifra de sumaris incoats per delicte major i procediments de jurisdicció de menors. En el curs 2016-2017 també es va detectar un cas per prostitució, mentre que en l’últim any no va haver-hi cap.


 
Suavitzar el delicte fiscal

Alberca va aprofitar l’obertura de l’any judicial per tancar la polèmica sobre la proposició per part de la CEA de «suavitzar el delicte fiscal», tenint en compte si es comet deliberadament o no. El fiscal general va mostrar-se preocupat per les «manifestacions que puguin portar a la confusió» i va recordar la sistemàtica tècnica del Codi penal andorrà: «Únicament són delictives aquelles conductes doloses, fetes amb intenció, descrites a la llei», va explicar. Així, Alberca va aclarir que aquestes són «les imprudents, les fetes per equivocació o per una falta de perícia», i per tant, resten fora de la tipificació i és una fórmula del propi Codi, que no té res a veure amb «motius polítics». En la mateixa línia, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va suposar que «déu haver hagut algun equívoc entorn a aquesta qüestió», ja que, com va dir el fiscal, «la nostra tipificació només permet la comissió dolosa». 
En conjunt, el ministre va voler destacar que els nivells de les diferents infraccions penals al país es mantenen similars al llarg dels anys, el que al seu entendre és positiu. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT