El doctor en Ciències Químiques Eric Jover, enmig de la natura. Foto: EL PERIÒDIC

Èric Jover és doctor en Química i director de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra, a més d'assessor del Comú de la capital i coordinador dels debats de recerca. A les 20 hores d'avui, a la sala d'actes de La Llacuna, s'endinsarà en el món de les nanopartícules en la conferència Allò infinitament petit en la vida quotidiana.

--¿Què són les nanopartícules?

--Cada dia estem envoltats de noves tecnologies i el problema és que realment no ho coneixem què és. Aquests elements són partícules petites d'una mil milionèsima part d'un mil.límetre. Existien de manera molt natural però no les hem començat a veure fins que no hem tingut una maquinària prou potent

--¿On es poden trobar?

--En espais molt diversos. Per exemple, les cremes solars d'última generació, aquelles que no et deixen empastifat ni blanc desprès d'aplicar-les perquè usen nanopartícules. També en tiretes i pegats que ajuden a desinfectar, a partir de partícules de plata, que es fan servir per a animals, ja que els és difícil mantenir els pegats. Fins i tot es poden trobar en lloc més antics. Alguns dels colors dels vitralls s'obtenien a partir de nanopartícules però la gent que els feia no en tenia ni idea que manipulava aquest tipus de materials.

--¿Quines característiques positives tenen?

--Les propietats que tenen aquests materials quan són molt petits són completament diferents a quan són grans. Si agafem un tros d'or, veurem una coloració groguenca, i si l'anem retallant, com més en reduïm la mida, més cap a vermell passarà, es transformarà en blau i acabarà sent transparent. Un mateix material, en funció de la seva mesura, canviarà les seves propietats. De la mateixa manera que es transformen les característiques òptiques, passa amb les elèctriques, les mecàniques, etc. Així es va poder crear objectes més resistents o més lleugers del que existien.

--¿També hi haurà una part negativa?

--Realment és un tema desconegut que s'ha desenvolupat fa molt poc temps i que encara no es coneix. Com que hi ha molts interessos econòmics i gent que creu que en pot treure diners, s'està desenvolupant de forma molt ràpida. Els científics no som tan prudents com s'esperaria de nosaltres. Les fibres d'uralita eren perjudicials per a la salut i, en algunes aplicacions, determinades nanopartícules també tenien el mateix tipus de problema. La qüestió no és deixar d'utilitzar-les, sinó estudiar-ho bé per poder treure'n el suc a les bones aplicacions. Per exemple, els dracs petits tenen la capacitat de pujar per superfícies molt planes gràcies a uns nanofilets que tenen a les potes. Seria fantàstic reproduir aquests elements.

Per a més informació consulti l'edició en paper.