La mobilització contra les lleis laborals organitzada per dilluns segueix sumant adeptes. Acció Feminista va anunciar ahir mitjançant un comunicat que també donarà suport a la protesta «davant la poca sensibilitat de cara a la promoció de la dona en el món laboral i davant el risc de precarització de les més vulnerables» que comporten les tres noves normatives que es van aprovar la setmana passada.

En aquest sentit van lamentar que les lleis no van en la línia d’assolir la igualtat de gènere tal com recomanen els organismes internacionals. A més, van recordar que havien demanat als grups polítics que «repensessin el codi i tinguessin en compte mesures que realment afavorissin la conciliació familiar i laboral de les dones i els homes, i que permetessin avançar a favor de la igualtat en l’àmbit laboral». Amb tot, exposen que el què han constatat és que si bé s’amplia la baixa per maternitat i paternitat, es continua perjudicant les dones i la seva projecció professional; no s’estableixen mesures clares de cara a la conciliació de la vida laboral i personal; les mesures d’igualtat dines les empreses es poden marcar per conveni intern, però la llei no incentiva aquests convenis; es considera que les lleis afavoreixen la precarietat laboral i incideixen negativament en els col·lectius més vulnerables i a més s’assenyala que les mesures d’igualtat per lluitar contra la bretxa salarial, les normes que han d’implementar la paritat en les empreses i la implementació de plans d’igualtat dins les empreses, han quedat pendents d’una Llei d’igualtat que ha quedat ajornada fins a la propera legislatura.

Igualment van aprofitar el comunicat per reivindicar que totes les lleis haurien d’anar acompanyades d’un informe d’impacte de gènere, que «sens dubte aquestes lleis no aprovarien».

Funció Pública  

D’altra banda la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, va afirmar ahir que el projecte de llei de la Funció Pública s’aprovarà en la primera sessió del mes de gener. D’aquesta manera, l’executiu de DA podrà complir una de les seves promeses electorals i reformar el text que regula els professionals de l’administració, tot i la gran quantitat de lleis que actualment es troben en cua per passar pel parlament i que posaven en dubte la seva aprovació. «És una satisfacció perquè el text legal i els reglaments que se’n desprenen ens permetran millorar les condicions del personal de l’administració i canviar de model», va apuntar Descarrega.
Pel que fa a possibles noves mobilitzacions per part dels sindicats, arran de l’aprovació de la llei, va indicar que el Govern es manté a «l’expectativa de la reacció que puguin tenir». Malgrat que no en tingui coneixement, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, ja ha cridat a la mobilització de tots els treballadors de l’administració pública i ha deixat, novament, la porta oberta a convocar una nova vaga. «No descartem res», va indicar.

Descarrega ho va explicar abans de la conferència Els reptes actuals de l’administració i el seu impacte en la formació, a càrrec del professor Manuel Arenilla, que va advocar per una administració integral i transversal. 

El SEP vol que els coprínceps no signin els textos

El SEP ha començat una campanya per mirar d’aconseguir que els coprínceps no signin les lleis laborals. La proposta s’ha fet mitjançant la creació d’una petició a la plataforma digital Change.org en la qual s’argumenta que es consideren «injustes i antisocials» el paquet de lleis laborals aprovades el dia 6 de desembre, per la qual cosa demanen que «els nostres coprínceps no sancionin ni promulguin les lleis qualificades aprovades pel Consell General», concretament la Llei de relacions laborals, la d’acció sindical i patronal, la Llei de mesures de conflicte col·lectiu i la de seguretat pública. A més dels coprínceps, la petició també la fan extensiva als seus representants personals, Patrick Strzoda en el cas de Macron i Josep Maria Mauri en el cas de Vives. La petició es va crear dijous al vespre i ahir, en el moment de tancar l’edició, ja acumulava 353 firmes de les 500 necessàries per poder traslladar la petició als seus destinataris. Entre els signants, la majoria van deixar missatges expressant el seu desacord amb la reforma aprovada i queixant-se de la necessitat de fer respectar els drets dels ciutadans.