PUBLICITAT

Dos clàssics i un equip revelació lluiten per ser els reis d’Andorra

La UE Sant Julià, el Vallbanc FC Santa Coloma i l’Inter d’Escaldes ocupen les tres primeres posicions

Per Miquel López-Egea

El Vallbanc juga contra l'Engordany.
El Vallbanc juga contra l'Engordany. | FAF

Amb 24 punts, és a dir, amb sis victòries i sis empats, la UE Sant Julià és el merescut i imbatut líder de la Lliga Multisegur Assegurances. De prop el segueix el Vallbanc FC Santa Coloma, que se situa a dos punts, amb 22, és a dir, sis victòries, quatre empats i dues derrotes, i que lluita ferotgement per recuperar el lloc que li pertoca després d’haver-ho guanyat tot durant cinc anys. Per un altre costat, empatat també a 22 punts, amb set victòries, un empat i quatre derrotes, se situa l’Inter d’Escaldes, equip revelació de la temporada. 

El Sant Julià no ha perdut cap partit mentre que l’Inter és qui més duels s’ha emportat a la competició

En aquest aspecte, el tècnic lauredià, Jesús Barón, va explicar que «estem molt satisfets d’arribar líders, sobretot en un any en el qual la lliga és molt difícil» i va reconèixer que la clau de tot això ha estat «haver après a ser competitius en tots els partits». En aquest sentit, la ratxa d’imbatibilitat té un valor afegit perquè «tots els equips són molt complicats» però va remarcar que «tenim molt marge de millorar» i que «hem d’aprendre a portar la iniciativa en el marcador, a ser ambiciosos». 

A més, Barón es va mostrar molt optimista, «encara que sabem que no hem guanyat res, però tenim bona disposició i estem a on volíem, però encara queda el més complicat i els equips es reforçaran». «Veig els rivals molt forts, no ens ha sorprès la manera de competir de l’Inter», va assegurar i va destacar que «sabíem que el Vallbanc seria l’equip a batre, sense oblidar-nos de l’Engordany, que estan lluitant allà a cada partit».

Així mateix va destacar que «el hàndicap de lesions ens ha penalitzat» però que «estem treballant perquè aquest any sigui l’any de canvi i s’acabi l’hegemonia del Vallbanc». «Tant de bo sigui aquest any, treballem per ser campions», desitjava. 

Recuperats de la mala ratxa

Després d’un inici de competició nefast, el Vallbanc de Marc Rodríguez s’ha refet totalment en els darrers sis partits, donant una molt bona imatge i escalant posicions a la taula, fins a ser segons: «Ara estem on hauríem d’estar», assegurava el tècnic. 

En aquest sentit, segons el tècnic colomenc, la clau ha estat «seguir treballant igual» i millorar en l’encert, perquè abans, els costava obrir el marcador. «Quan això passa, gestiones els partits d’una altra manera», aclaria. 

El Vallbanc va començar amb mal peu després de perdre la Supercopa però tot va canviar davant l’Ordino

En aquest context, va destacar la importància de les darreres victòries, «sobretot enllaçar cinc partits seguits guanyant, una cosa molt complicada veient el nivell que hi ha». Pel que fa als rivals, va assegurar que el Sant Julià «és el rival a batre» mentre que l’Inter «és l’equip que més victòries té». En aquesta línia, va recordar que «el més important per a mi és el creixement de la lliga, perquè així té més mèrit lluitar pel títol», un objectiu pel qual no sent pressió, tot i venir de cinc anys consecutius guanyant. Però «com a mínim hem d’estar a Europa». 

Per altra banda, va voler fer un incís en el títol que es va emportar el Sant Julià, la Supercopa, i va recordar que «donava la sensació de trencar l’hegemonia» i, a parer seu, els va afectar. «Ens va costar agafar el ritme a la lliga, hi ha ganes de revenja», concloïa.

Una gran progressió

Finalment, el tècnic escaldenc, Adolfo Baines, va remarcar la satisfacció de la posició a la lliga perquè «no partíem com a preferits». «Queda molt però seguim allà i lluitarem fins al final», amenaçava i afegia que «l’equip ha tingut una progressió notable i ara estem més convençuts i som més sòlids, podrem donar guerra fins al final». Pel que fa a objectius, va insistir en què «la copa és una altra porta a enderrocar, una porta d’accés a Europa que lluitarem amb totes les nostres forces». «Lluitarem a tots els fronts i no renunciem a res», sentenciava. 

També va considerar que «el que se m’havia traslladat a principi d’acceptar la feina s’està complicat» i que «em quedo amb el capital humà, un pilar sòlid». «Estic encantat amb la gent amb la qual treballo, tant amb els jugadors com els que treballen a l’ombra, la veritat és que tots creiem, tots compartim la mateixa visió de futur i això és il·lusionant», assegurava. Sens dubte, 2019 és l’any del canvi. Almenys en la imatge del futbol andorrà. 

PUBLICITAT