DA es va quedar sol en l’aprovació de la Llei de la Funció Pública i el descontentament de la resta de l’arc parlamentari es va materialitzar ahir en el recurs d’inconstitucionalitat que el PS i L’A van entrar a l’Alt Tribunal en considerar que la normativa vulnera diversos principis fonamentals. Els fins fa poc consellers generals i ara cap de llista de les dues formacions, Pere López i Jordi Gallardo, acompanyats de l’advocada (i número tres de la candidatura liberal), Eva López, van entregar la documentació al Tribunal Constitucional ahir al migdia, «dins el termini legal permès» -que de fet s’esgotava ahir-, va argumentar Gallardo per minimitzar el caire electoralista de l’acció. «El fet que es presenti aquest recurs és una conseqüència del que ha estat la gestió de la Funció Pública per part de DA», va remarcar el líder socialdemòcrata.

El candidat liberal va explicar que després d’analitzar «a fons» el text, han advertit que «hi ha un menyscabament dels drets dels treballadors públics». L’advocada va detallar que, entre altres, els principals drets que consideren vulnerats són «els drets a la llibertat sindical, el principi de seguretat jurídica així com el principi de reserva de llei, ja que aquesta llei és una remissió en blanc al Govern per fer, via reglament, tot allò que considera escaient al marge de la llei». Dit en altres paraules: que els polítics de torn gairebé tindrien carta blanca en aquesta matèria. El candidat liberal també hi va afegir una pèrdua de representativitat dels sindicats o la manca d’informes «que haurien de formar part del text i no s’han adjuntat, com la memòria econòmica, que hauria d’estar clarament explicada i al nostre entendre no és suficient».

Preocupacions 

Pere López, al seu torn, va remarcar que el fet de no haver tingut en compte l’opinió dels sindicats al llarg de la tramitació ha fet que «resulti un text que des del punt de vista polític i jurídic, els drets sindicals i la possibilitat de participar en la presa de decisions, està clarament malmesa». Igualment es va mostrar «preocupat» perquè «qüestions que haurien d’estar establertes per llei no ho estiguin» fet que port portar a veure «com un Govern, des del punt de vista reglamentari, pràcticament pot fer el que vulgui amb qüestions essencials del seu lloc de treball». En aquest sentit va apuntar la possibilitat de fer desaparèixer «departaments o seccions sense l’acord dels treballadors o dels sindicats».

Així doncs, el candidat del PS es va mostrar convençut que tot i que el recurs és una «opció política», es basa en «arguments sòlids» perquè pugui tirar endavant.

Jordi Gallardo també va apuntar que el canvi d’estatus de la figura del funcionari era un altre element que els fa dubtar. «Caldria veure si realment fa perdre alguns drets que estaven associats a la figura del funcionari i esperem que el TC es posicioni», va manifestar, afegint que durant la tramitació ja van avisar que aquest aspecte «anava en detriment d’una funció pública no polititzada, basada en la meritocràcia, amb processos clars i transparents i amb una carrera professional que va en consonància amb les seves capacitats». Un canvi de model que tampoc comparteix el PS, que veu que pot comportar «una administració que pot no ser independent i neutral».

Més recursos  

Jordi Gallardo, de la seva banda, va avançar que la Llei de la Funció Pública «segurament no serà l’única» que acabi al TC. «Hi hauria altres lleis que s’han aprovat en la recta final que estan en la finestra que podria donar casos d’inconstitucionalitat», encara que ni ell ni López ahir no van voler avançar de quins textos es tractava.