Els representants dels set partits que concorren a les eleccions del diumenge van representar ahir un debat molt decebedor al voltant de l’acord d’associació amb Europa. La trobada, la primera dels debats sectorials que organitza aquesta setmana RTVA va estar mancada d’intercanvi d’idees i va oferir molt poca confrontació, tot girant massa al voltant dels conceptes que ja hem conegut bé durant l’última part de la legislatura o la primera setmana de la campanya. 

El número set de la candidatura nacional de Demòcrates, Landri Riba, qui, a priori, semblava que seria l’ase de tots els cops, va sortir bastant indemne de la contesa, sorprenentment, si tenim en compte que concorre a les llistes de l’actual partit de Govern al qual tothom acusa d’haver negociat malament i ser poc transparent. Però no, només una vegada rebre la pregunta clau: «Per què aquesta falta de transparència?», el va interrogar el número dos de d’Acord a la territorial d’Escaldes que representava L’A en el debat d’ahir. Ni Riba va respondre la pregunta, ni Magallón ni cap dels altres cinc candidats van pensar a repreguntar-li. 

Novetats

Més enllà del ja conegut discurs de la por i l’apocalipsi per l’entrada a Europa protagonitzat per AS i la insistència en l’europeisme de les altres formacions, les novetats van ser poques però hi va haver. 

Els candidats van representar un debat molt decebedor, mancat d’intercanvis

La número tres a la llista nacional per PS, Judith Salazar, va fer una revelació molt interessant, des del seu doble vessant de candidata i de tècnica del Govern quan va explicar que havia estat cridada a la taula de negociació i que, com tota la resta de treballadors públics ho havia intentat fer el millor possible però que «havia faltat una directriu política, un timó del Govern clar per saber quins eren els objectius». És a dir, que, segons el seu testimoni com a tècnica, la negociació estaria essent bastant fluixeta i poc preparada. Davant d’aquesta revelació poc tranquil·litzadora, cap company de debat va aprofitar per fer sang i Riba va respondre simplement: «Li puc garantir que no s’improvisa». Un argument que va completar explicant les cinc fases del procés de negociació que fins ara, els comuns dels mortals desconeixíem: «En primer lloc, la fase de coneixement; en segon lloc, un període de comparació i distància que permet veure com d’allunyada està la negociació d’Andorra de la de la UE; en tercer lloc, la UE proposa la legislació europea que serviria per cobrir la bretxa detextada; en quart lloc, es realitzen treballs per analitzar la norma proposada, identificar els impactes de l’aplicació i les qüestions que provoca i per últim, la fase de negociació, on s’atén la demanda de la UE i Andorra defensa la seva posició al respecte fins a l’extrem». La tercera revelació del debat també va arribar per part de Riba perquè tot i que la ministra en funcions d’Afers Exteriors ho havia intentat explicar el dia de la Constitució, Riba ho va aclarir amb més destresa: «El comissari Mimica va dir que l’acord marc havia de ser rubricat al juny. Una rúbrica no és una signatura. Hi ha la rúbrica, la signatura i la ratificació. La rúbrica només fixa el text. Aquesta demanda del juny ha estat resposta per Andorra indicant que no podem prendre decisions com a Govern en funcions i hem dit que no rubricarem res més. No hi ha compromís per signar res al juny», va assegurar després que la candidata de la terceravia a Escaldes li demanés què volia dir això de signar un acord el mes de juny com s’havia sentit a Estrasburg. 

Poca preparació

El candidat per SDP-Progressistes, Jaume Bartumeu, semblava, almenys des de l’altra banda de la pantalla, l’únic que parlava amb coneixements profunds de la Unió Europea, seguit de prop per Salazar i Riba. A més distància, la resta de candidats i molt especialment Lluís Llamazares qui es limitava a pivotar sobre les seves notes al voltant de conceptes flotants i gens travats. 
Tot i això Bartumeu va fer poca sang i va ser poc incisiu, tenint en compte que se sabia superior als adversaris i la quantitat d’imprecisions sobre el funcionament de la Unió que es van sentir al debat: confusions entre associació i adhesió, mites sobre la transposició de cabal, apocalipsis amb la lliure circulació de persones, entre d’altres. 

Revert es va enrocar en el discurs de la por a Europa i defensor de la sobirania d’Andorra i contra Bartumeu va fer servir l’atac personal, dels pocs que es van sentir al debat: «L’opinió del Sr. Bartumeu és molt respectable però porta molts anys embriagant-se amb Europa i l’embriaguesa porta a perdre la claredat». Bartumeu només li va demanar que deixés de parlar de la pèrdua de sobirania, qüestió evident en tots els acords bilaterals i com va recordar: «L’acord duaner també cedia sobirania i ningú s’ha queixat mai».