PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’avortament no és una qüestió social

Les representants femenines es conjuren per aconseguir la conciliació

Els representants de les set candidatures nacionals al debat de RTVA, ahir.
Els representants de les set candidatures nacionals al debat de RTVA, ahir. | RTVA

Hi ha temes que toquen la fibra i un és les qüestions socials, que ahir va centrar el quart i últim debat sectorial d’RTVA. Totes les formacions, encara que les seves ideologies toquin extrems, es van conjurar contra les polítiques socials dutes a terme durant les dues legislatures de DA. A la número dos a la llista nacional dels demòcrates, Roser Suñé, li va costar trobar una fugida cap endavant i va optar per obrir el paraigua i aguantar el xàfec mentre els representants dels altres partits lamentaven un reguitzell de desigualtats i de problemàtiques. Les pensions i els salaris van copsar el debat. En canvi, tot i que el moderador, Àlex, Lliteras, va donar pas a l’avortament, els participants van tractar les propostes d’igualtat sense fer-ne esmena.

Les candidates nacionals, concretament la número dos del PS, Susanna Vela, la número quatre de Liberals, Laura Mas, la número dos per Progressistes-SDP, Sandra Cano, la número 14 d’UPA, Carme Gutiérrez, així com els candidats territorials, Carine Montaner de terceravia a Sant Julià i Ricard Riba d’AS a Canillo, van defensar un increment de les pensions i dels salaris mínims. En les mesures, però, van divergir i sobre la taula es van aportar diverses idees per sustentar la CASS: passant per les zones franques d’UPA i el control de frau al tercer pagador de tercervavia, fins a «fer uns pressupostos de l’Estat al servei de les persones» dels progressistes. 

Com no podia ser d’una altra manera, també van dissentir en com s’ha de trobar una solució al problema de l’habitatge. Però l’afirmació de Suñé va copsar les mesures proposades per la resta de representants. Farta de retrets, la demòcrata va reivindicar que «als problemes estructurals, se’ls ha de combatre amb mesures estructurals, a mitjà i llarg termini. No se solucionaran amb un intervencionisme directe». Tot i dir això, va afirmar que les mesures d’urgència aprovades pel Govern a les acaballes de la legislatura van ser i són «oportunes». La resposta no es va fer esperar i Vela va titllar de «desídia» l’actuació del Govern. Cano i Mas el van acusar de no «ser previsor» i no saber «anticipar-se», i de «tapar-se els ulls en comptes d’afrontar la realitat», respectivament.

Codi de Relacions laborals 

Suñé va manifestar que el nou Codi de Relacions Laborals «defensa els treballadors i flexibilitza les necessitats actuals. Té punts positius i en algunes cosetes hem millorat». Vela va aixecar la mà ràpidament: «Com pot dir que afavoreix el treballador si permet l’acomiadament lliure per molt que ara hi hagi el contracte escrit?», va increpar-li. La progressista també va recriminar-li si «algunes cosetes» eren suficients. Ambdues van recordar a la demòcrata que la ciutadania ha sortit dues vegades al carrer en els últims mesos per protestar contra la reforma del text.

Concilicació 

Totes les dones van estar d’acord a dir que cal afavorir la conciliació laboral i familiar. També van coincidir en el fet que el principal mur el posa l’estructura econòmica que té Andorra. Tot i això, van encoratjar-se a «buscar solucions» per aconseguir-la. Sobre la violència de gènere, que es va titllar de «xacra», la nota dissonant la va donar Gutiérrez, que va afirmar que aquest tipus de violència també inclou els homes, que «no denuncien per vergonya». Un argument que va comptar amb el suport de Riba. Suñé va trencar la incredulitat de les representants i va manifestar que és «una problemàtica que cal abastar amb consens». Per primera vegada en tot el debat, va tenir el suport de la resta de polítiques. Respecte a la igualtat de gènere, Riba, que fins aleshores havia passat de puntetes pels punts forts, va ser taxatiu i va reclamar que s’imposin sancions a aquelles empreses que discriminin el salari segons el gènere. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT