PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’altra cara de la moneda

El diner andorrà propi, l’avortament i la denúncia –o no– contra Espot, els temes estrella

Per Victoria Gómez Pérez

Raquel Fernández, número 2, i Alfons Clavera, cap de llista d’UPA.
Raquel Fernández, número 2, i Alfons Clavera, cap de llista d’UPA. | EL PERIÒDIC

Diuen que el més important és que parlin de tu. Tant se val si bé o malament, però que parlin. I si d’algú s’ha parlat durant aquesta campanya, ha estat del cap de llista d’UPA, Alfons Clavera. De fet, una enquesta del CRES deia que era el candidat a cap de Govern menys conegut pels electors, de manera que si el que volia era cridar l’atenció dels andorrans més despistats ha tingut tres idees ben extravagants per aconseguir-ho. 

La primera va sorgir durant el debat organitzat per l’Associació de Professionals de la Comunicació amb el seu pla per diversificar l’economia: crear una moneda pròpia. Molts se’n van riure, però el cert és que d’aquella trobada, algú recorda alguna altra proposta?


Contra l’avortament I

L’altre motiu de polèmica va ser l’avortament i la lluita d’UPA contra DA i el seu candidat, Xavier Espot, per partida doble. Tot va començar quan els demòcrates van explicar que un dels seus projectes més importants si entren a l’Executiu serà la creació d’un servei d’acompanyament per a les dones que vulguin avortar a l’estranger. 

En un principi, Clavera va titllar la idea de simplement «hipòcrita, ridícula i enganyosa», però es va anar animant fins a escopir el titular estel·lar que l’ha convertit en l’entrevista més llegida d’aquesta campanya: «Acompanyar a avortar a l’estranger és com acompanyar a drogar-se». Bé, de primeres pot ser que la comparació no sigui gens encertada, però la veritat és que ambdues accions són igual d’il·legals al país. 
I davant d’una acció il·legal el que s’ha de fer és denunciar. 


Contra l’avortament II

I això és el que va fer Clavera: denunciar la proposta d’Espot, tot i que per quin motiu exactament no va quedar massa clar. Primer es va dirigir a la Junta Electoral perquè investigués si la mesura infringiria la llei o si Espot havia utilitzat diners del Ministeri d’Afers Socials per estudiar-ne la viabilitat, però la petició va ser tombada per manca de competència. Clavera, advocat de professió, tenia un pla B i va recórrer a la Fiscalia.  Perquè quedés constància, va convocar la premsa davant la Batllia, però la premsa té un inconvenient i és que fa preguntes, sovint incòmodes, i quan els periodistes van demanar què denunciava –la proposta inconstitucional d’un servei d’avortament o una suposada despesa de cabals públics–, a qui –a Xavier Espot, candidat de DA o a Xavier Espot, ministre–, o per què no dencunciava també el PS, qui proposa la despenalització en quatre –quatre!– supòsits bàsics, Clavera es va començar a posar nerviós. Tan nerviós que va anar variant els seus arguments sobre la marxa i si finalment va entrar la denúncia a la Fiscalia o no, encara avui és un misteri. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT