Demòcrates i liberals han creat una comissió per estudiar els programes electorals de cada un i analitzar els punts en comú i els punts de divergència amb la voluntat d’elaborar un full de ruta que els permeti garantir una legislatura estable. Malgrat l’apropament dels liberals, que van decidir dimarts en una executiva àmplia –també amb membres que no en formen part– avalar l’inici de les negociacions amb els taronges, la incògnita segueix sent si el resultat serà un suport en forma de govern de coalició o des de fora, amb acords puntuals. El que és clar és que els liberals han optat per garantir l’estabilitat del país i una legislatura de quatre anys descartant, per tant, fer una oposició frontal a Demòcrates. 

El candidat a cap de Govern per DA, Xavier Espot, ja ha deixat clar en diverses ocasions que prefereix apostar per un govern de coalició i és amb aquesta voluntat que a finals de setmana presentarà una primera proposta al líder liberal, Jordi Gallardo, sobre les carteres que podrien ser liderades per la formació blava. A partir d’aquest primer esbós començaran a negociar totes dues parts i no serà fins a una nova executiva convocada per L’A que el partit de Gallardo decidirà si el suport serà des de dins de l’Executiu o des de fora. 

De fet, a hores d’ara la divisió d’opinions dins dels liberals sobre quina és la millor fórmula per procedir és molt àmplia. Mentre un sector considera que cal formar part de l’Executiu per tenir informació de primera mà i poder desenvolupar els punts més importants del programa, d’altres afirmen que no s’entendrà que primer s’hagi fet un pacte amb els socialdemòcrates i ara se’n faci un altre amb els demòcrates i, per tant, són partidaris de donar suports puntuals des de l’oposició. 

A més, a les divergències d’opinions pròpies d’un partit també s’hi estan sumant les pressions dels socialdemòcrates, que no els ha agradat el moviment dels liberals i que, fins i tot, estarien pressionant als consellers electes amb les llistes de d’Acord perquè s’hi posicionin en contra. 

El paper del PS

El moviment dels liberals posa ara més fàcil la investidura de Xavier Espot com a cap de Govern en primera volta, ja que amb els vots de CC i de L’A sumaria majoria absoluta (17 vots). A més, si és que hi havia algun dubte sobre el recorregut de la proposta d’investidura de Pere López, el moviment liberal l’ha acabat de dissuadir. De fet, el que sembla més clar a aquestes altures és que el líder socialdemòcrata només aconseguirà els vots a favor dels seus propis consellers, és a dir, set. I que, per tant, la seva candidatura quedarà molt lluny d’aconseguir els suports necessaris per governar. 
 

Amb el posicionament dels liberals, queda clar que López només aconseguirà set vots a la investidura

Cal recordar que el PS ha liderat també una ronda de contactes amb tots els partits per intentar obtenir els seus vots i desbancar així DA del poder. Des de l’inici, el partit liderat per López comptava amb els vots liberals, donant per fet que el pacte amb el qual havien concorregut a les llistes territorials es podria fer extensible en el debat d’investidura. Totes dues parts, però, van repetir per activa i per passiva que es tractava d’un acord puntual que s’acabava el dia de les eleccions. I així de clar ho ha tingut L’A, que des de l’inici no ha vist clara la candidatura de López pels pocs avals que tenia. Per tirar endavant, de fet, necessitava també el suport dels quatre consellers de Josep Pintat, una possibilitat molt remota si es tenen en compte les diferències programàtiques de PS i terceravia. Per tot plegat, si en alguna cosa van coincidir dimarts les votacions de l’executiva liberal va ser en el poc recorregut de la proposta socialdemòcrata, que va quedar àmpliament descartada.