PUBLICITAT

Compromís proposa un govern d’unitat a la Seu

Ordeig considera que cal «obrir una nova etapa» i trobar «punts d’acord»

Per El Periòdic

L’alcaldable de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig.
L’alcaldable de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig. | RàdioSeu

L’alcaldable de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig va completar ahir la ronda de contactes amb els altres grups municipals de l’Ajuntament urgellenc per «explorar possibles pactes per garantir la governabilitat de l’Ajuntament i poder afrontar els reptes de futur amb garanties». Ordeig els va proposar un govern d’unitat per unir esforços per un projecte de futur per a la ciutat».

D’aquestes reunions amb la resta de formacions que van obtenir representació a les eleccions municipals (Junts per la Seu, ERC i la CUP), Ordeig en va destacar que han analitzat els diferents programes electorals i hi han trobat «nombroses coincidències i propostes positives per la Seu que facilitarien un gran acord de ciutat». Des de Compromís van concloure que «caldria aparcar el partidisme i pensar en la Seu, per abordar un pacte de ciutat que fes possible una entesa entre tots els partits i tirar endavant els projectes necessaris per canviar la dinàmica actual».

Ordeig va valorar «molt positivament» les converses dutes a terme fins ara i va agrair «la predisposició i les propostes aportades de tots els portaveus». Per això, el cap de llista de Compromís va avançarque seguirà «mantenint contactes i reunions per trobar punts d’acord que permetin sumar esforços des de les diferents sensibilitats dels nous equips escollits al nou consistori».

Per la seva banda, ERC de la Seu d’Urgell va considerar prioritari «establir les negociacions i redactar el projecte per la construcció d’una nova residència i pisos assistits per la gent gran», com a condició per arribar a possibles acords de govern a l’Ajuntament. A banda d’aquests punts, els dies anteriors ERC també va expressar que per arribar a qualsevol acord veuen imprescindible una condemna «ferma» de l’actual existència de presos polítics i exiliats, juntament amb el reconeixement formal del dret d’autodeterminació de Catalunya. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT