PUBLICITAT

Menú prehistòric a les restes arqueològiques d’Aigüestortes

La recerca demostra que el parc tenia activitat humana fa més de 10.000 anys

Per El Periòdic

Esmorzar prehistòric a l’Abric d’Obagues de Ratera.
Esmorzar prehistòric a l’Abric d’Obagues de Ratera. | ACN

L’Abric d’Obagues de Ratera, indret on s’han documentat nivells de població superiors a l’any 4800 aC, i el Refugi d’Amitges van acollir el passat cap de setmana una jornada que va unir la cuina prehistòrica i l’arqueologia. Ermengol Gassiot, director del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya (GAAM), va posar en context als assistents i va explicar que una recerca liderada per la UAB ha documentat i mapejat més de 340 vestigis arqueològics al Parc Nacional d’Aigüestortes.

Els resultats de les recerques dels darrers anys van trencar totalment la idea preconcebuda que l’entorn d’Aigüestortes sempre ha estat verge i sense activitat humana. Ben al contrari, van mostrar un territori «molt humanitzat», ocupat des de fa més de 10.000 anys, amb la majoria de registres per damunt dels 2.200 metres d’altitud. En acabar l’explicació, a la mateixa cova, a 2.300 metres d’altitud (un dels jaciments prehistòrics més elevats del país), es va oferir un aperitiu als assistents a base de truita de riu fumada, formatges fumats, carn de vaca curada, pa de sègol, cireres i avellanes, aliments que perfectament podien menjar els nostres avantpassats quan habitaven aquestes coves del Pirineu.

Gassiot, que va portar a terme l’excavació, va explicar que entre les restes localitzades, en campanyes d’excavacions entre el 2015 i 2017, revelen nivells amb murs d’arranjament, fogars i abundant material, com ara ganivets de sílex, puntes de fletxa o restes de treball sobre matèries lítiques, material exogen al territori, algunes de les quals provinents de centenars de quilòmetres de distància.

La sortida va continuar fins al Refugi d’Amitges, pels camins que segurament transitaven els habitants de les coves del Parc Nacional ara fa milers d’anys, on hi havia preparat un dinar. El refugi es va ambientar de tal manera que va fer traslladar la gent a la prehistòria. A les parets s’hi podia contemplar murals pintats amb tècniques ancestrals. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT