Fins a 27.823 persones estan cridades a les urnes el proper 15 de desembre. Aquesta xifra suposa un 109% més que al 2001, quan van registrar-se 13.342 electors. El director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó,va explicar en declaracions a l’ANA que aquest increment és degut a l’adquisició de la majoria d’edat de tots aquells nascuts a Andorra després de l’aprovació de la llei de nacionalitat al 1993, a través de la qual els nounats obtenen la nacionalitat andorrana en néixer dins de les fronteres del país independentment del passaport dels pares. Tenint en compte la població major d’edat al país, només el 44% de residents a Andorra tenen la nacionalitat i, per tant, podran votar a les comunals.

La parròquia que ha experimentat un major increment en el nombre d’electors ha estat La Massana, que en 18 anys ha vist augmentada en un 153% la població amb dret a vot, seguida d’Ordino (141%) i Encamp (117%). Xifres que des del CRES es justifiquen per la migració des de les parròquies centrals cap a d’altres on el preu de l’habitatge és més barat. «També hi ha persones que no s’han esborrat de la parròquia d’origen i continuen votant allà», va apuntar Micó, un fet que esbiaixaria les dades de cada comú. En els darrers 18 anys també han crescut més del doble el nombre de persones amb dret a vot a Sant Julià de Lòria (110%) i Andorra la Vella (105%), mentre que les parròquies amb menor creixement han estat Canillo (87%) i Escaldes-Engordany (84%).

De tota manera, un percentatge de la xifra d’electors correspon a aquells residents que, després de 20 anys vivint al Principat, han volgut adquirir la nacionalitat andorrana. Ara bé, no es tracta d’una dada significativa perquè, segons va especificar Micó, «dues terceres parts de les persones que compleixen els requisits no fan els tràmits per adquirir el passaport andorrà». Durant el 2018, només van fer-ho 889 persones.