Durant els dinars familiars del Nadal i d’Any Nou, mentre els ciutadans esgotaven les últimes hores del 2019 i donaven la benvinguda al 2020, els professionals sanitaris vivien enmig d’una calma tensa. Les primeres informacions sobre el coronavirus, amb origen a la Xina, eren motiu de debat entre el col·lectiu, tot i que ningú imaginava la magnitud tindria dins del Principat i a tot el continent europeu. Mentre en alguns indrets celebraven l’arribada d’un nou any i es menjaven el raïm, l’OMS alertava el 31 de desembre passat de l’emergència internacional per un brot de pneumonia a Wuhan i que ja havia provocat 200 víctimes mortals i 8.000 casos confirmats.

«Quan rebem la informació de l’OMS, a Andorra es fa un seguiment i es comunica als professionals de la salut perquè estiguin atents a la situació i la coneguin», explica la cap de l’Àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, que comenta que una de les característiques que es van detectar d’aquest virus és que s’estenia «ràpidament». «El primer que vam fer va ser informar de la situació i les reconanacions a dur a terme. Va ser una evolució molt ràpida i en molts pocs dies ja ens preparàvem per si hi havia un cas com aquest i vam preparar un protocol», diu Vidal, que afegeix que estaven «vigilants» al que estava passant. En el moment de la declaració de l’OMS, el risc que el virus arribés al Principat no era tan elevat com altres indrets amb connexions aèries directes amb la Xina o concretament amb Wuhan, l’origen de la pandèmia, però calia tenir enllestits tots els mecanismes per actuar en cas d’un eventual positiu.

Durant unes setmanes, els ciutadans i els representants vivien amb perplexitat al voltant de l’expansió del virus, que segons les primeres informacions hauria arribat a Europa a finals del mes de gener. Tot i no tenir cap coneixement de possibles contagis al país, Salut va activar a finals de gener els protocols sanitaris davant de la Covid-19 que preveia, entre altres mesures, aïllar els casos amb una elevada sospita de diagnòstic. Poques hores abans, França havia informat dels dos primers positius al país mentre a Espanya es detectaven les primeres sospites.

Pel mig, l’anul·lació del Mobile World Congress de Barcelona va començar a fer saltar les alarmes de manera relativa, tot i que l’abast real de la pandèmia no es va començar a calibrar fins a l’esclat d’un brot al nord d’Itàlia, a finals de febrer. Segons els experts, aquest va ser un dels diferents punts on es va expandir el virus a través de diferents països, tot i que no va ser l’únic dins d’una societat cada cop més generalitzada. Pocs dies després, l’1 de març, Andorra va confirmar el primer cas de coronavirus. Es tractava d’un jove de 20 anys, amb símptomes lleus, que havia estat precisament a Milà uns dies abans. Onze dies més tard, l’alerta ja era plena després de confirmar-se el segon cas i tenir les sospites d’una possible transmissió comuntària.

Vidal explica que els casos del noi que va venir de Milà i de la professora que hauria estat en contacte amb la seva mare, que va ser comptabilitzada com el segon positiu per Covid-19, no serien les úniques vies d’entrada del virus. «N’identifiquem més d’una i totes elles tenen un vincle epidemiològic», explica Vidal, que apunta que hi hauria punts des d’on potencialment s’hauria pogut originar una transmissió de Covid-19 com ara el nord d’Itàlia o Espanya i que la corretga de contagis s’hauria produït durant la primera setmana de març. En referència a la docent de l’Escola Andorrana de Batxillerat, Vidal diu que «no és l’única que arriba amb coronavirus sinó que n’hi ha d’altres».

L’alerta sanitària, però, va agafar la majoria dels sistemes de salut a contrapeu i es començava a posar en dubte la capacitat de reacció tant dels executius com de l’OMS. «La informació que hem  tingut ha sigut transparent però en ser una malaltia nova, al principi era difícil tenir molta informació», comenta Rosa Vidal, que admet que dins del món de la salut l’arribada del coronavirus va deixar moltes respostes en l’aire al voltant dels tipus de símptomes.A Andorra es va decretar que qualsevol sospita es gestionaria des de l’Hospital de Meritxell, des d’on es faria l’aïllament i el tractament en cas de la confirmació de positius. «Al principi vam demanar a la població que quan pensessin que podien tenir símptomes no es desplacessin al metge, sinó que fessin una consulta telefònica», diu Vidal.