PUBLICITAT

MODELS ESGOTATS. NOUS HORITZONTS. Part 1/5

A la vista de l'actual situació d'immovilisme institucional al respecte del present i futur del nostre país, compartiré la meva opinió sobre el que s'hauria d'entendre com a una aportació a trobar solucions que ens ajudin a sortir del maleït forat en el que estem ficats. Cal tenir ganes i valentia, però cal. "D'on venim. Orígens de fortuna." A partir de la dècada dels 50, Andorra va trobar en l'afluència dels visitants estrangers una via d'intercanvi econòmic basat en l'oferta d'un producte destinat a un nou visitant fins al moment desconegut al país. A imatge dels antics soldats de fortuna, Andorra va desenvolupar el seu creixement econòmic a força de proporcionar atractius articles, objecte de desig, principalment als veïns espanyols, que es refeien lentament de les ferides causades per una guerra civil de curta durada però de llarga agonia. El creixement empresarial de posguerra permetia que la disponibilitat econòmica d'aquest nou visitant fós molt . elevada, especialment en el cas català, amb la qual cosa la prosperitat al Principat només podia fer que desenvolupar-se fermament. L'obertura de la primera pista d'esquí a les valls andorranes, l'any 1957, va suposar tot un esdeveniment d'incalculables consequències en aquells moments. L'aprofitament comercial de la neu anava guanyant terreny lentament fins al punt que, juntament amb l'oferta de productes sense competència, abans esmentada, contribuïa a l'enfortiment de la posició d'avantatge d'Andorra. Vaixelles de Duralex competien aferrissadament amb les innovadores mitges de nylon i les primeres aspirines franceses per tal de col.locar-se al primer lloc del rànquing de productes estel.lars, quasi màgics. I com si de màgia es tractés, prol.liferaven els basars andorrans on el visitant es podia imaginar, embadalit, al bell mig de qualsevol mercat oriental atapeït de mercaderies desconegudes que anaven de les olles a pressió SEB fins als caramels Sugus passant per la xocolata suïssa Toblerone, la llet en pols Régilait, el tabac americà o els alcohols en forma de “Caballo Blanco”, Johnnie Walker o Ricard, amen de moltes altres fantasies meravelloses que deixaven el desig ben satisfet i la butxaca ben buida. Des dels seients descoberts dels jeeps multicolors d'excursions Lito, Coll o Font, que, per dreceres sense asfaltar i a cops quasi perilloses, travessant rierols o congestes de neu, portaven als turistes despentinats i riallers fins dalt del tot de les nostres muntanyes, assistiem meravellats al naixement de l'imperi “Anduralex”. A través de dos elements aparentment dissociats, visitants estrangers i productes exclusius, es va passar molt ràpidament d'una economia de subsistència al sector primari a la creació d'una forta simbiosi entre dos sectors productius econòmics desconeguts a Andorra: turisme i comerç. Aquesta situació va provocar també un salt importantíssim en el procés standard de producció econòmica: el trànsit del sector primari al terciari sense establir les bases d'un adequat model productiu secundari industrial o transformador com a corretja de transmissió garantidora de recursos econòmics. Durant les dècades dels 70 i 80, els reis de les vendes ja eren el formatge de bola “Sombrero de Copa”, la mantega en llauna Breda, els sacs de sucre de 5 kgs i els Levi's 501 complementats amb un bon parell de mocassins Sebago cosits a mà. Gràcies en part, també, a l'ampliació de l'oferta comercial amb productes novedosos com els discs de vinil, l'electrònica, els perfums, la moda, els productes farmacèutics i cosmètics i la recent cibernètica, la dinàmica expansiva del model binòmic turisme-comerç va anar engrandint el forat no ocupat per l'inexistent sector secundari. A l'ensems es generava un forat productiu d'una amplada i fondària inimaginables 30 anys abans, quan “pujar a Andorra” era tota una aventura. Cal dir, però, que els actors principals d'aquesta embranzida econòmica no van fer tot el necessari per tal d'assumir les responsabilitats, com a mínim socials, que corresponen a una societat moderna i preventiva cara al futur. Algú ja va dir en un moment determinat que això podia ser “pa d'avui i gana per demà”. No es va equivocar gaire. Mentre la creació de riquesa agafava una velocitat gairebé il.limitada, la corresponent reinversió en infraestructura social brillava per la seva absència. Excepte comptades excepcions, com la posada en servei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social l'any 1968, l'establiment de mecanismes de garantia per la supervivència dels models socials no es va dur a terme en cap cas. Pròxima entrega: "On estem. Models esgotats." cropped-cap1

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT