Ordinadors, telèfons mòbils, “tablets”,  i altres dispositius físics estan presents de forma quotidiana en la nostra vida. D’altres d’intangibles com el correu electrònic, el “Facebook”, el “whatsapp”, o el “twitter” són elements de comunicació d’ús diari i recurrent. Aquestes són algunes de les eines tecnològiques que usem a diari en la nostra vida, segurament aquells més visibles, el que tenim més a mà. Però cada minut, de fet cada segon de la nostra existència esta completament envoltat de tecnologia. Ara mateix si feu una recerca amb el vostre mòbil de ben segur trobareu més de una xarxa mòbil al vostre abast. Això es una realitat. Però n’hi ha moltes més. ¿Sabíeu que la major part de les comunicacions entre continents, ja siguin les que fem via internet com ara una cerca de un lloc web a la Xina o a USA o les que fem per telèfon, com una simple trucada telefònica al Japó, passen per una sèrie de cables submarins que van de continent a continent? Doncs si; aquests cables de llargades inusuals són els que fan possibles la major part de les comunicacions que tots disposem al nostre abast de forma immediata i ara mateix l’accessible. Pensem en elements com els semàfors, l’enllumenat públic o els panells electrònics de circulació. La distribució d’aigua potable, la distribució de corrent elèctrica o fins i tot el tractament de residus, tots tenen en comú ordinadors que fan que el gran gruix d’aquestes tasques es faci de forma automàtica i ordenada amb una mínima intervenció humana. Mètodes de identificació de persones com  els passaports, o carnets de conduir jà integren grans dosis de tecnologia. Però finalment, en que es tradueix tot això? Bé, la informàtica en una de les seves bases primigènies es basa en condicions, 0 és negativa (bombeta apagada), 1 és positiva (bombeta encesa). Si la condició A es compleix el valor és 1 (bombeta encesa), si no, és 0 (bombeta apagada). Cada caràcter es un “byte”, per exemple la lletra  “A” es un sol byte. Un byte conté 8 bits, és a dir, 8 zeros o uns, que determinaran un número binari. Seguint l’exemple anterior la lletra “A” en binari o bits es “01000001” en aquest cas 6 zeros (o 6 bombetes apagades)  contra 2 uns (o dues bombetes enceses), tenint en compte en aquest cas cada posició dels bits en podem determinar que es tracta de la lletra “A”, atenció en majúscula perquè si és en minúscula, la cosa canvia... La traducció a tot això és que on l’esser humà veu una “A” l’ordinador veu “01000001”. Així doncs tenint en compte aquesta gran complexitat no és d’estranyar que la informàtica no es pugui catalogar com a una ciència exacta. On vull arribar amb tot això? Doncs que les errades són possibles. I que passaria si ens quedem sense semàfors? Sense aigua? Sense electricitat? Sense telèfon? Sense Internet? O sense identitat...? El 2008 cinc cables submarins que van des de Egipte a Malàisia passant per el Golf Pèrsic, varen provocar que el 70% d’Egipte, Aràbia Saudita, diversos països del Gols Pèrsic i fins i tot l’Índia no tinguessin internet; senzillament desconnectats del món.  Fenòmens meteorològics adversos, terratrèmols, terrorisme o fins i tot sabotatges que podrien dur a un “Black Out” o apagada tecnològica temporal poden arribar de una forma més fàcil de la que pensem.  ¿Quines en serien les conseqüències?