Carreteres i despeses
El dimecres el Consell General va aprovar la nova llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. Des del PS hi vam votar en contra perquè no compartim el model que vol imposar DA en aquest àmbit, una nova forma de fer menys transparent, més incoherent i, sobretot, que no ha estat justificada.
Fins avui, el traspàs de titularitat de carreteres i les modificacions que s’hi feien s’havien de ratificar per llei. Ara, el Govern podrà fer i desfer sense tenir en compte el Consell General.
Canviar la titularitat d’una institució a una altra no és un simple intercanvi de títols de propietat, té molta més transcendència i conseqüències, sobretot en temes pressupostaris. Implicarà que la institució receptora de la carretera tindrà més despeses.
I en aquestes decisions, entenem, el Consell General hi té alguna cosa a dir. Un canvi d’aquestes característiques mereix reflexió per la seva irreversibilitat en alguns casos i sobretot, transparència. Que millor que el procediment legislatiu, que permet que totes les opcions polítiques estiguin assabentades de què es projecta i per tant dóna veu a les diferents opinions polítiques? També té més repercussió mediàtica i per tant, més possibilitats que els ciutadans d’Andorra s’assabentin dels canvis.
Des del Govern, se’ns va justificar, en resposta a unes preguntes fetes al març, per l’inconvenient que suposa una rigidesa normativa excessiva que no permetia reflectir el progrés de l’interès públic de la ciutadania. Sembla concebre com a bloqueig insuperable un canvi de titularitat o de modificacions d’amplades de les carreteres, presentant el Consell General com a un escull insalvable.
No podem compartir aquests arguments que gairebé acusen el parlament d’inacció o de rebuig de voluntat de canvi quan el Govern té i ha tingut sempre la possibilitat de presentar una llei per canviar allò que consideri convenient. Si, en els darrers anys, no s’ha modificat la situació de les carreteres és únicament culpa de l’executiu. No es pot acusar el Consell General de rigidesa normativa quan no se li ha plantejat res.
Però encara hi ha un altre punt de major incoherència, introduït durant el treball del text a la comissió de Territori. Si el traspàs es fa d’un comú a un Govern, sí que caldrà una llei. Almenys estem d’acord amb el 50% dels supòsits.
No s’entén la lògica que té el fet que s’hagi de ratificar per llei quan el Govern rebi una carretera però no quan la traspassi. La casuística és la mateixa: en ambdós casos pensem que hi ha d’haver reflexió al Consell General. En el debat parlamentari, ningú, ni Govern ni grup demòcrata ens van saber (i en tot cas no ens van convèncer) aclarir el perquè d’aquesta diferenciació.
La llei de carreteres, també cal dir-ho, evidencia un cop més la necessitat d’afrontar la reforma del model competencial. Són molts els projectes legislatius que fa Govern que es troben al límit de la Llei qualificada actual. Cal endinsar-nos de manera immediata en aquesta reforma de manera que aquesta sigui el marc que permeti desenvolupar totes les decisions posteriors.
Consellera general del Grup Parlamentari Mixt - PS
Fins avui, el traspàs de titularitat de carreteres i les modificacions que s’hi feien s’havien de ratificar per llei. Ara, el Govern podrà fer i desfer sense tenir en compte el Consell General.
Canviar la titularitat d’una institució a una altra no és un simple intercanvi de títols de propietat, té molta més transcendència i conseqüències, sobretot en temes pressupostaris. Implicarà que la institució receptora de la carretera tindrà més despeses.
I en aquestes decisions, entenem, el Consell General hi té alguna cosa a dir. Un canvi d’aquestes característiques mereix reflexió per la seva irreversibilitat en alguns casos i sobretot, transparència. Que millor que el procediment legislatiu, que permet que totes les opcions polítiques estiguin assabentades de què es projecta i per tant dóna veu a les diferents opinions polítiques? També té més repercussió mediàtica i per tant, més possibilitats que els ciutadans d’Andorra s’assabentin dels canvis.
Des del Govern, se’ns va justificar, en resposta a unes preguntes fetes al març, per l’inconvenient que suposa una rigidesa normativa excessiva que no permetia reflectir el progrés de l’interès públic de la ciutadania. Sembla concebre com a bloqueig insuperable un canvi de titularitat o de modificacions d’amplades de les carreteres, presentant el Consell General com a un escull insalvable.
No podem compartir aquests arguments que gairebé acusen el parlament d’inacció o de rebuig de voluntat de canvi quan el Govern té i ha tingut sempre la possibilitat de presentar una llei per canviar allò que consideri convenient. Si, en els darrers anys, no s’ha modificat la situació de les carreteres és únicament culpa de l’executiu. No es pot acusar el Consell General de rigidesa normativa quan no se li ha plantejat res.
Però encara hi ha un altre punt de major incoherència, introduït durant el treball del text a la comissió de Territori. Si el traspàs es fa d’un comú a un Govern, sí que caldrà una llei. Almenys estem d’acord amb el 50% dels supòsits.
No s’entén la lògica que té el fet que s’hagi de ratificar per llei quan el Govern rebi una carretera però no quan la traspassi. La casuística és la mateixa: en ambdós casos pensem que hi ha d’haver reflexió al Consell General. En el debat parlamentari, ningú, ni Govern ni grup demòcrata ens van saber (i en tot cas no ens van convèncer) aclarir el perquè d’aquesta diferenciació.
La llei de carreteres, també cal dir-ho, evidencia un cop més la necessitat d’afrontar la reforma del model competencial. Són molts els projectes legislatius que fa Govern que es troben al límit de la Llei qualificada actual. Cal endinsar-nos de manera immediata en aquesta reforma de manera que aquesta sigui el marc que permeti desenvolupar totes les decisions posteriors.
Consellera general del Grup Parlamentari Mixt - PS