Un any més, l’informe del raonador del ciutadà torna a plasmar les mancances que existeixen en l’atenció a les persones per part de l’administració. Famílies amb dificultats es dirigeixen al Raonador per obtenir una mica de llum en la complexitat del món administratiu. Els malentesos amb la CASS no s’han reduït, i els expedients relacionats amb el sector social s’han incrementat un 22% en comparació amb l’any anterior.

A tots se’ns fa molt pesat fer tràmits, no ens agrada fer cua, no ens agrada que ens faltin documents quan ja  pensàvem que ho teníem tot, i no ens agrada que ens facin tornar i tornar perquè quan no és una cosa és una altra. Els malentesos entre ciutadans i l’administració ens fan perdre el temps i sovint diners. En l’obertura d’un comerç són moltes les parts que intervenen entre Govern i comuns; i el negoci que podria estar generant diners des del primer dia, l’únic que genera són despeses. Per la demanda dels ajuts socials l’única cosa que falta és demanar un escàner de retina als sol·licitants, ja que la llista del que s’ha d’entregar és inacabable: punts de la CASS, extracte dels comptes bancaris, lloguer del pis, rebuts, nombre de fills, etc. Tot sempre amb la bona intenció de no malmetre els diners públics per oferir les ajudes a aquells que més ho necessiten i, per tal, d’evitar que aquells que en saben molt de fer papers no ens enredin.  Per no mencionar els mals de caps que suposa fer alguns tràmits a la CASS, sigui gestionar una pensió d’invalidesa o el fet d’haver de passar la inspecció mèdica per demostrar que el que un té és real i que no està enganyant a ningú.

Tenim una administració lenta i feixuga que havia de millorar amb el promès e-tràmits que sembla que únicament funciona per cobrar tributs i, de vegades, sembla que ni per això. Ara sí, hem de reconèixer que anem millorant quan es tracta d’obtenir una subvenció per a un vehicle elèctric o per al finançament  d’unes noves finestres amb aïllament d’última generació; aquí no et demanen ni els punts de la CASS ni l’extracte bancari. Tot són facilitats i avantatges. Ara mateix és més fàcil que el Govern et doni fins a 6.000 euros per a la compra d’un vehicle elèctric que no 250 euros per arribar a final de mes i omplir la nevera.

I no em mal interpreteu. No estic en contra que s’hagin de fer polítiques per  cuidar el medi ambient ni tampoc que es demanin garanties a les persones que sol·liciten ajuts públics, però no és normal que fiquem tantes traves als més necessitats i tantes facilitats als que no tindrien cap problema en comprar-se un vehicle elèctric d’última generació. Sincerament, crec que tot plegat ens ho hem de fer mirar.

Consellera general liberal.