Canviem la llei electoral!!!
El passat dilluns es va aprovar al Comú d’Escaldes-Engordany l’adjudicació de les obres d’embelliment i de millora dels serveis a la plaça Santa Anna. Quan el cònsol menor de la parròquia, Marc Calvet, explicava els detalls del projecte, va avançar que una actuació similar es realitzaria l’any vinent a l’avinguda Fiter i Rossell. Va ser tota una sorpresa. I és que tant jo, consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents, com el representant de la minoria dels Liberals, malgrat ser també membres del consell escollits democràticament pels ciutadans fa gairebé dos anys, fins llavors no havien estat informats d’aquest projecte, d’una considerable importància tant pel que fa a les afectacions que pot tenir per als veïns de la zona com pel seu import econòmic, gairebé 1,3 milions d’euros.
I aquesta manca de coneixement no és, en cap cas, responsabilitat nostra. Ben al contrari. Com a única representant de PS+I, intento assistir a la majoria de reunions de les diferents comissions. Cada setmana es reuneix la comissió d’urbanismes, i cap d’aquests dos projectes s’hi havien presentat
Aquest és el darrer exemple d’una situació de falta de comunicació de la majoria vers les minories comunals. I molt em temo que no només succeeix al comú escaldenc sinó a la resta de corporacions parroquials amb més o menys intensitat. No vull dir que no se’ns informi. Se’ns informa sí, però únicament dels afers que la majoria considera adient. La informació és el poder, i la majoria el vol conservar.
Aquesta situació és una conseqüència directa d’un sistema electoral que, sigui quin sigui el resultat, atorga la majoria absoluta dels consellers comunals a aquella llista que més vots obtingui. Tant fa si guanya per 300 suports o només per un. Automàticament té la meitat de representants al consell del comú més el nombre que li pertoqui a l’hora de repartir l’altre 50% de consellers.
El temps ha demostrat que hi ha majories amb diferents tarannàs, però que totes, al final, acaben fent i desfent com volen, sense tenir en compte que, en alguns casos, els vots aconseguits no representen ni de lluny la majoria dels ciutadans malgrat que sí la tinguin en escons. Fa falta una urgent reflexió sobre com afecta aquesta fórmula de transformació del resultat electoral a la composició dels comuns i, en especial, preguntar-se si es pot considerar realment representativa de la decisió col·lectiva dels ciutadans.
Al PS creiem que no i, per això, tenim previst defensar un canvi de la llei electoral que permeti una assignació més adequada al que realment surt de les urnes. L’excusa de la necessitat de garantir la governabilitat dels comuns ja no serveix i, de fet, s’ha acabat demostrant massa vegades que les majories han acabat actuant amb formes gairebé autoritàries i molt poc democràtiques. També cal exigir als polítics que, en absència de majories absolutes, sàpiguen treballar en consensos que facin avançar les parròquies. De ben segur que gairebé tots els que entrem en política tenim aquesta voluntat. Al final, aquí ja no parlem de les minories comunals. Parlem, purament i simplement, de democràcia.