Presoners en llibertat
Babul Hossain ha portat fins a la Cort Superior de Bangla Desh la lluita per legalitzar el matrimoni del seu fill amb una rohinyà, un enllaç prohibit pel Govern per evitar que els membres d’aquesta minoria fugits de la violència a la veïna Birmània (Myanmar) puguin obtenir la nacionalitat bangladeshià.
«El meu fill no va cometre cap crim en casar-se amb una rohinyà. Ella és musulmana i nosaltres som musulmans, així que vam acceptar a la núvia», va afirmar Hossain.
No obstant això, des del 2014 el matrimoni entre bangladesíes i rohinyàs està prohibit per decret a Bangla Desh i l’octubre passat el Ministeri de Justícia va ordenar a més que diversos registres civils estudiessin els documents d’identitat dels nuvis després d’un augment «notable» del nombre d’aquest tipus d’enllaços mixtos.
Però Hossain, lluny d’acovardir-se, va impugnar el desembre passat la prohibició del Govern davant la Cort Superior.
«No tinc por (a enfrontar-me al Govern) perquè penso que el meu fill és innocent», va remarcar el pare.
La història d’amor entre el fill de Hossain, Shoaib, de 22 anys, i la rohinyà Rafiza Khatun, de 18, va néixer d’un amor a primera vista.
Shoaib va explicar que es va enamorar de Rafiza immediatament, després de veure-la breument en una casa al districte de Manikganj, a l’oest de Dhaka i molt lluny dels camps de refugiats rohinyàs localitzats al sud-est del país, prop de la frontera birmana .
En aquests campaments al districte de Cox ‘s Basar es troben part dels més de 655.000 rohinyàs fugits a Bangladesh des de l’esclat de violència del passat 25 d’agost a Birmània, on segons l’ONU aquesta comunitat va ser objecte d’una «neteja ètnica».
Tot i que el Govern de Bangla Desh va acollir als rohinyàs, els va prohibir sortir d’aquests campaments, així que quan la Policia va descobrir a Rafiza i la seva família a Manikganj, els va enviar de tornada a Cox ‘s Basar sense que Shoaib tingués temps a declarar-se a la jove.
No obstant això, això no va detenir-lo, i amb l’ajuda d’una ONG Shoaib es va desplaçar fins Cox ‘s Bazar, on va començar a recórrer els massificats campaments, amb una població similar a la de Washington, a la recerca de la seva estimada.
«Em va portar dos dies trobar-la», va assegurar Shoaib, que encara que fuig de la policia, no ha deixat d’impartir classes en una madrassa o escola alcorànica a Dhaka.
Segons el jove, la família de Rafiza no va acceptar al principi l’enllaç al desconèixer les seves veritables «intencions», però ell va persistir, diu, fins que «la família ho va tenir clar» i va acceptar l’enllaç.
Shoaib i Rafiza es van casar el 22 de setembre al camp de refugiats de Kutupalong i després es van traslladar a Dhaka.
L’advocat de la família, ABM Hamidul Mishbah, defensa que la prohibició de matrimonis entre bangladesíes i rohinyás és discriminatòria.
«Viola els drets fonamentals dels ciutadans, ja que cap llei d’aquest país prohibeix l’enllaç amb estrangers», ha subratllat.
L’advocat ha afegit que Shoaib «tem que la Policia arresti la seva dona per abandonar el campament i a ell per ajudar-la».
Segons el lletrat, la parella podria ser empresonada per la Llei d’Estrangeria, que estipula que «un bangladeshià pot ser processat si ajuda a un estranger que ha comès un crim», enfrontant tots dos a penes de més de cinc anys de presó.
A més, després de complir la pena de presó, l’estranger ha de ser repatriat al seu país d’origen, però en el cas dels rohinyàs la situació es complica, perquè Birmània no els reconeix com a ciutadans i els considera emigrants il·legals de Bangla Desh.
«Així que una persona que ha complert la condemna podria estar a la presó en qualitat de presoner en llibertat», ha conclòs Mishbah.
Al districte de Cox ‘s Basar hi ha almenys 17 exreclusos que es troben en aquesta situació de «presoner en llibertat», dels quals 12 d’ells són rohinyàs, va assegurar un portaveu de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) , Joseph Tripura.
Babul Hossain vol veure el seu fill i la seva nora viure en pau, per la qual cosa afirma que lluitarà el temps que calgui.
«Esperarem fins que la cort prengui una decisió», ha sentenciat