La reforma en marxa
No cal evidenciar que la política sanitària del nostre país és un tema recurrent i molt sensible. La salut pública és, justament amb l’educació i les polítiques socials, un dels tres grans pilars de l’estat del Benestar. Amb l’aprovació per unanimitat el passat 26 d’octubre de la Llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica compartida, hem posat finalment el peu a l’estrep de la reforma sanitària.
Aquesta Llei és la base del model integrat i, per tant, la peça clau i totalment indispensable per fer una realitat la reforma del nostre sistema, a través de la implementació de la solidaritat, la corresponsabilitat, la coordinació entre el Ministeri de Salut, la CASS i el SAAS, la lliure implementació del professional liberal regulat, la lliure elecció regulada, l’establiment de protocols per a la prevenció de la malaltia i, finalment, prioritzar el finançament de l’evidència científica i de les accions protocol·litzades.
La reforma va encaminada a protocol·litzar i pagar l’evidència, a fer servir els recursos de forma eficient i a contenir la demanda, independentment del canvis en l’oferta. Tenim un envelliment creixent de la població que comporta, de retruc, una cronicitat de les malalties, conjuminat amb un encariment gradual de la medicina i, per acabar-ho d’adobar, una reticència del pacient/usuari al canvi amb perjudicis del passat.
Hem de millorar la coordinació entre l’atenció primària i els especialistes, com també protocol·litzar i definir millor els circuits interns. Aquestes deficiències són les que ens estan portant a un ús de recursos no ajustats a les necessitats reals que fragmenta tot el nostre sistema i que demana més recursos de control. Amb la nova Llei, però, la història clínica compartida permetrà que els diferents nivells assistencials (primària i especialistes) i els altres actors sanitaris puguin compartir informació sobre els pacients i millorar de manera notable la coordinació entre ells.
El 25 de juliol de 2016, el ministre de Salut va oferir en seu parlamentària una proposta de pacte d’estat sobre la reforma sanitària, a la que cap grup parlamentari, però, s’hi ha volgut acollir.
Hem de ser capaços, entre tots, de treballar conjuntament i en la mateixa direcció pel bé de la sanitat andorrana i el servei que reben els pacients. El consens en la reforma sanitària és en benefici de tots.
És imperatiu que els grups de l’oposició deixin de fer política sobre una cosa tant sensible i delicada com és la nostra sanitat pública, deixin de banda els números i les etiquetes i s’uneixin, en benefici de tots, a la reforma sanitària.