El problema de l’habitatge
Crec que és una evidència innegable que Andorra pateix actualment un greu problema d’habitatge. En un període de temps bastant breu, hem passat de tenir un mercat en crisi amb uns preu assequibles a un mercat amb uns preus de lloguer desorbitats. Es tracta d’una situació que causa un evident neguit entre la nostra ciutadania. Correspon, òbviament, a l’administració publica –tal com disposa l’article 33 de la nostra Constitució –
d’intentar trobar aquelles mesures que ajudin els nostres ciutadans a gaudir d’un habitatge a un preu raonable.
L’arrel del problema és la manca d’oferta d’habitatges de lloguer. Cal, doncs, trobar mesures per tal d’incentivar els propietaris perquè lloguin els seus habitatges. El problema més greu en l’actualitat, i que de tant en tant apareix en mitjans de comunicació, el tenen aquelles persones que tenen un contracte de lloguer que caduca i que, en el moment de la renovació, veuen com alguns propietaris augmenten el preu del lloguer de manera gairebé abusiva, aprofitant la manca d’oferta de pisos existent.
Aquest greu problema té per solució que hi hagi més pisos de lloguer disponibles al mercat i que, d’aquesta manera, els propietaris no es trobin en una situació de força envers els llogaters.
Per fer front a l’actual problemàtica del mercat de l’habitatge al nostres país, el Govern va constituir fa temps un grup transversal de treball, implicant diferents ministeris. Aquest grup ha elaborat una sèrie de propostes que van ser desgranades el passat dijous pel ministre Xavier Espot en seu parlamentària. Concretament aquestes mesures previstes son:
En primer lloc, la modificació immediata de la Llei d’arrendaments de finques urbanes per flexibilitzar els contractes de lloguer i incentivar que es posin al mercat de lloguer pisos que avui no hi són. A tall d’exemple, aquesta mesura permetrà pactar una carència en el pagament del lloguer si el llogater es fa càrrec de reformar un pis vell.
En segon lloc, la implementació d’incentius fiscals per fomentar que aflorin més pisos destinats a lloguer o se’n construeixin de nous: concretament, es reduirà l’impost de transmissions patrimonials per a les noves construccions destinades as lloguer o s’establiran mesures per afavorir el lloguer residencial en relació amb el lloguer turístic.
En tercer lloc, s’establirà una taxa que gravi els pisos buits que siguin habitables i que no es destinin al mercat de lloguer sense cap causa justificada. En quart lloc, es reduirà el percentatge de cessió obligatòria per al immobles de nova construcció que es destinin a habitatge de lloguer.
En cinquè lloc, es permetrà a que els llogaters puguin gaudir del programa Renova per a les reformes que es vulguin fer als pisos. En sisè lloc, es continuarà revisant, des d’un punt de vista urbanístic, les zones ja edificades amb edificis vells afectats per algun gravàmen. I donant així facilitats perquè aquests edificis es puguin reformar i destinar a lloguer. En setè lloc, s’establiran amb persones, privats i amb entitats sense ànim de lucre perquè cedeixin gratuïtament o a un preu simbòlic edificis o pisos que es puguin destinar a persones que es troben en situació de vulnerabilitat o precarietat social.
Tal com hem dit anteriorment, aquestes mesures tenen per objectiu de lluitar contra l’arrel del problema que és la manca d’habitatges de lloguer al nostre país. Es tracta de mesures que necessitaran un període per poder-les implementar però que estic segur que en un període de temps raonable en veurem els efectes positius.