Estefania Gracia Periodista

Avui és el dia Mundial del Turisme, una data que Andorra sovint celebra amb alegria i efusivitat. Llàstima, però, que aquest any la jornada es vegi una mica eclipsada per alguns fets que, des de fa un temps, estan trasbalsant l’activitat turística del país. Un dels més rellevants i preocupants és la possible desaparició de la marca Grandvalira. Ja fa temps que es va anunciar el trencament de Nevasa, la societat gestora de l’entitat, i avui (un any i quatre mesos després) el futur de la marca d’esquí més potent del país continua sent incert.
L’anunci del trencament va provocar un rebombori que encara a hores d’ara s’arrossega. De fet, fa dos dies, el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va reconèixer que perdre la marca seria un cop molt dur i que suposaria «un impacte negatiu pel país». Aquestes paraules no són cap novetat, com tampoc ho és la solució que –des d’un inici– es ve proposant per part de l’Executiu: fer reunions i posar-hi voluntat perquè la cosa arribi «a bon port». Està clar que hi ha d’haver un període de negociacions i de paraules de bona fe, però quan s’ha superat l’any d’incertesa i no s’ha arribat a cap acord costa imaginar que tenir fe en les converses sigui part de la millor solució. I el pitjor de tot no és aquesta fe divina, sinó la falta de previsió que s’està mostrant. En paraules de Camp, «si hi ha un trencament, caldrà replantejar, com a mínim, la comunicació de l’oferta d’Andorra. Tot serà en funció de l’escenari amb els que ens trobem». Aquest «com a mínim» diria que es queda bastant curt. A més, és cert que l’escenari encara no està clar, però voleu dir que en una situació tan important com aquesta cal esperar a veure què passa per després decidir com s’ha d’actuar?
La veritat és que després de tot el succeït es desconeix si el Govern té o no un pla d’actuació. I a falta d’informació –que tampoc és res nou per part de l’Executiu– caldrà pensar que, una de dos, o bé es té un pla i no es vol fer públic per motius que es desconeixen o la fe que tenen en les seves negociacions és tan alta que els deixa cecs. També hi ha l’opció que han denunciat alguns grups de l’oposició: que el Govern va «encendre la problemàtica i ara no sap com refer l’error». Un fet que tampoc seria gens d’estranyar. O encara pitjor, que per afavorir a uns o a altres, l’Executiu s’ha posat del costat dels qui més li ha interessat i ara ja no hi ha temps per recular. Sigui quina sigui la línia que està agafant, el cert és que queda poc perquè la separació es faci palesa (recordem que havien de passar dos anys des de l’anunci perquè el trencament fos efectiu) i a hores d’ara l’únic que sap el turista, i els mateixos residents, és que hi ha la possibilitat de dir adeu a una marca que durant 14 anys ha crescut amb i per al país.