Dos models fiscals oposats
Ja abans d’iniciar-se la campanya electoral, s’intuïa que les eleccions del dia 7 d’abril acabarien abocant els electors a haver d’elegir entre dos models de país: el que promou Demòcrates i el que defensen els socialdemòcrates. En definitiva, el que s’està decidint és si el cap de Govern serà Xavier Espot o Pere López. Si en algun àmbit els dos models es fan especialment contraposats és en les propostes de fiscalitat. D’una banda, els demòcrates proposem mantenir l’actual marc fiscal completat l’any 2015. Estabilitzar-lo i acabar de consolidar-lo. No volem ni pujar els tipus, ni introduir noves figures impositives. Els socialdemòcrates proposen pujar els impostos, concretament l’IRPF, generant trams de renda amb tipus impositius més elevats, i fent pagar pels dividends cobrats d’empreses andorranes.
L’argument socialdemòcrata per crear nous trams de renda amb tipus més alts és que l’actual IRPF no és progressiu i que les rendes més altes haurien de pagar més que les més baixes. No ho compartim. En primer lloc, perquè l’IRPF sí que és progressiu. Ho és perquè estan exemptes -no paguen- les rendes inferiors a 24.000 euros l’any; ho és perquè entre els 24.000 euros i els 40.000 euros el tipus és de 5% i, a partir dels 40.000 euros és del 10%. El resultat de tot plegat és que el tipus efectiu d’una persona que cobra 100.000 euros l’any és més alt que el d’una que cobra 60.000 euros l’any, i el tipus efectiu que paga aquesta persona és més alt que el tipus que paga un ciutadà que, per exemple, cobra 45.000 euros l’any. En definitiva: quan vam aprovar l’IRPF ja es va voler que les rendes més baixes no paguessin. Era just disposar d’un mínim exempt dels més alts que hi ha en països occidentals. Ho era perquè el cost de la vida a Andorra també és alt i no es podia ofegar les persones amb menys recursos. I vam aconseguir l’objectiu perquè el 75% dels assalariats no paguen o bé tenen una quota de liquidació zero.
Tampoc ens sembla una bona proposta que les persones que cobren dividends de societats andorranes hagin de pagar per aquests dividends. No oblidem que els beneficis que donen lloc als dividends ja han pagat l’impost de societats. Per tant, en ser gravats amb l’IRPF tornarien a ser gravats. L’argument que ens donen els candidats socioaldemòcrates i d’Acord és que a molts països els dividends paguen a l’IRPF. No ens sembla un argument vàlid. De fet, a molts països, tenen impost de successions, impost del patrimoni, l’IRPF al 35% o l’impost de societats al 25%, i no per això volem que Andorra també ho tingui. Hi ha una segona raó per no estar-hi d’acord: l’estructura empresarial i productiva d’Andorra. El 95% de les empreses andorranes són petites empreses. Petits industrials, comerciants, despatxos professionals que han estructurat les seves empreses a través de societats anònimes (SA) o societats anònimes unipersonals (SAU) i que, amb la proposta socialdemòcrata, veuran com pagaran més impostos. Un cop a la seva competitivitat i, en molts casos, a la seva pervivència.
Els demòcrates no vam dubtar en dotar Andorra d’un marc fiscal. I, un cop fet, creiem que el model fiscal que hem bastit durant els darrers anys compleix amb les necessitats que Andorra té. Ha permès l’homologació internacional del país, ens ha permès signar convenis de doble imposició, a hores d’ara ha estat suficient per sortir de les llistes negres de l’UE i l’OCDE, fa d’Andorra un país competitiu per les seves empreses i atractiu per a la inversió estrangera i, el més important, és suficient per cobrir les necessitats pressupostàries. Per això estem convençuts que no calen nous impostos, ni pujar els tipus impositius. Només cal consolidar l’actual model i assegurar-se que tothom el compleix.
Com els deia al principi: aquesta és una diferencia fonamental entre votar el projecte que us proposem els candidats demòcrates i el que us proposen els candidats socialdemòcrates i els candidats de les llistes d’Acord.