Estefania Gracia Periodista

Disney sempre ha sigut una de les indústries cinematogràfiques més criticades en l’àmbit de desigualtat de gènere. Les pel·lícules d’animació del senyor Walt (sobretot les dels seus inicis) sempre han amagat un rerefons masclista i, en algunes ocasions, una mica sexual. Només cal posar a internet: «els missatges amagats de les pel·lícules Disney», i en qüestió de segons, se’ns obriran desenes de pàgines i vídeos on se’ns mostren els diferents missatges subliminals que amaguen la majoria dels clàssics d’aquesta gran indústria. I el mateix passa amb la desigualtat entre els personatges femenins i els masculins. Les primeres pel·lícules de Disney es basen a mostrar-nos a una princesa amb problemes que només acaba tenint un final feliç quan l’encantador príncep la salva. A més, poques vegades la princesa acaba tenint un altre comès que no sigui casar-se i tenir fills amb el seu estimat salvador. 

Però com tot, sembla que els temps canvien. I és que dona la sensació que les princeses Disney estan deixant enrere les seves febleses i estan agafant les regnes de la seva vida fictícia. Els hi ha costat, però comencem a veure com els guions retrògrads i les trames masclistes s’estan quedant en un segon pla. L’últim exemple d’aquesta evolució la veiem en la nova pel·lícula d’Aladdin. L’obra rememora un dels clàssics de l’animació i torna a donar vida als personatges d’Aràbia però des d’una vessant molt diferent. La gran diferència entre ambdues produccions (la primera va sortir l’any 1992) és el paper de Jasmín.

Fa 27 anys, vam poder veure a una princesa amb ganes de viure experiències que sempre quedava sotmesa al poder d’un personatge masculí. Primer del seu pare (el sultà), després de Jafar (el malvat) i finalment d’Aladdin, que acabava sent el nou líder d’Aràbia. Però amb la nova pel·lícula, els rols varien. (Avís d’espòiler). En el nou film se’ns mostra una Jasmín totalment diferent. La protagonista adopta un paper més feminista i acaba convertint-se en la sultana d’Aràbia. Trenca les antigues lleis masclistes del seu poble i acaba demostrant que ella té totes les aptituds per governar, independentment de quin sigui el seu gènere. Aquest gir de guió ha tingut molt bona rebuda. Alguns crítics també han assegurat que el paper de Jasmín és tan representatiu que el film hauria d’haver adoptat el seu nom com a títol i no el d’Aladdin. 

El cas és que els temps estan canviant i que Disney n’és conscient. I és que tot i que Aladdin (2019) ha sigut un clar impàs i ha marcat un abans i un després en les pel·lícules infantils de la indústria Walt, podem trobar altres films anteriors que quan es van estrenar ja van deixar entreveure que el paper de la princesa de vidre començava a fer fallida. Mérida (de Brave), Moana, Elsa (de Frozen)... Aquestes són algunes de les noves protagonistes que han trastocat el món de les princeses.

De fet, es rumoreja que la segona part de Frozen portarà encara més renovacions pel que fa a les igualtats i incorporarà un nou rol mai vist en les pel·lícules Disney: una parella del mateix sexe. Els experts en animació i amants de les teories del subsòl asseguren que a Frozen 2 podrem veure com Elsa s’enamora d’una jove i com aquestes dues acaben tenint el seu propi final feliç. Qui sap! La veritat és que estaria bé que Disney seguís per aquest nou camí evolutiu i deixés enrere d’una vegada per totes la figura clàssica del príncep i la princesa que van ser feliços i van menjar perdius.